dilluns, 31 d’agost del 2009

Seguirem caminant

Milers de passes per un mateix camí però que alhora és nou cada vegada.
Més temps lliure, activitats diferents.

Fa uns dos mesos que m’acosto ben poc a la roca i encara menys a la resina.

La retrobada amb la roca va ser més o menys “lleugera”; la falta de confiança, els dubtes, la indecisió... típics i tòpics quan fa un temps que no escalo.

A la resina la vaig tornar a tocar ahir... I avui, gairebé cada part del meu cos està empapada d’aquell dolor peculiar i tot i que contradictori, més o menys satisfactori... agulletes?!

L’estiu...Estones amb els amics, xerrades, retrobaments, passejades, convivència, postes de sol, sopars, festes, viatges, cançons, paisatges, imatges... vacances.

...vacances que ja s’acaben però que darrere seu deixen pas a una nova etapa.
Intentar que la rutina deixi passar els bons moments, aprendre a disfrutar cada minut i cada sortida tant o més que com fins ara.

Sentir-se viu, amb ganes de món.

Canvis...