Passat el migdia arribem a Cavallers (a la vall de Boí).
Fullegem la guia d’escalada que portem sobre Cavallers, però no escalem.
El pantà de Cavallers
A la tarda decidim acabar d’arribar fins a Benasque. Abans de sortir, amb el destí una mica incert, vem demanar 4 guies amb infinitat de sectors i llocs, i per tant, bastant per triar. Així que el primer que fem en arribar a Benasque és... comprar una altra guia! ...
Vistes Benasque
Així que el dilluns a mig matí ens acostem fins al sector de Sesué (de Benasque). Un dels sectors més populars segurament pel fet que el peu de via és la carretera vella que portava a Benasque. (i per tant, no hi ha aproximació)
Als primers metres de les vies encara es veuen les conseqüències de les màquines quan es va construir la carretera. Tot i això, la roca és bastant bona, i hi ha graus per tothom.
Per cert! Aquí ens trobem amb l’Arnau (i família), que amb només 2 anyets, s’atreveix a escalar la seva primera via!
Als primers metres de les vies encara es veuen les conseqüències de les màquines quan es va construir la carretera. Tot i això, la roca és bastant bona, i hi ha graus per tothom.
Per cert! Aquí ens trobem amb l’Arnau (i família), que amb només 2 anyets, s’atreveix a escalar la seva primera via!
El Roger al sector Sesué
Cap a mitja tarda decidim deixar el sol i anem al sector de Sahun, on hi toca l’ombra.
El sector no és gaire lluny de l’anterior. Nosaltres pugem amb la kangoo fins a dalt (tot i que la pista no està en massa bon estat) i així en un minut a peu som a les vies.
Aquí la roca és molt bona. Algunes vies amb xorreres i algun desplom, però també algunes plaques.
Cap a mitja tarda decidim deixar el sol i anem al sector de Sahun, on hi toca l’ombra.
El sector no és gaire lluny de l’anterior. Nosaltres pugem amb la kangoo fins a dalt (tot i que la pista no està en massa bon estat) i així en un minut a peu som a les vies.
Aquí la roca és molt bona. Algunes vies amb xorreres i algun desplom, però també algunes plaques.
Roger i Carme a Culumna durruti
Dilluns al vespre ens truquem amb l’Eli i el Toni i acabem de concretar on ens trobarem. L’endemà a les 11 tornem a ser a Cavallers, i avui si que escalem.
Anem tots quatre al sector Antro. Les vistes gairebé inmillorables. Les vies bastant bé; algunes amb algun pas fi, mig d'adherència, però també algunes amb regletes i cantos bons per disfrutar.
L'Eli i el Toni escalant a el Antro
Roger a el Antro
El més impactant d’aquesta escapada no es pot explicar amb paraules (per això les fotos, tot i que el millor és veure-ho i viure-ho); el paisatge, les vistes, alguns punts que encara queden de neu, les roques, les muntanyes... i aigua, molta aigua.
