Dillluns de pasqua

Mica en mica ens anem posant al dia.. El dilluns 24 vem acabar d'apurar les vacances de setmana santa anant al Cargolaire (Calders).

També va venir l'Aitor, així que a part de les ganes que tenia de veure'l, i saber com li anava tot, aquell dia tenia algú amb qui "compartir" grau, i per tant, amb qui motivar-me a fer unes mateixes vies. no sé si m'explico..

El cas és que el dia va anar molt bé. Al cargolaire hi tenia una espina clavada; sempre deia que no em podia jubilar sense abans haver tret un pas d'una via que tenia creuat; "El vanguardista".

Una 6b que es fa molt bé fins al pas de dalt abans de xapar la reunió.

Com que estava una mica escarmentada, o més aviat frustrada, dels dies que l'havia provat sense massa sort, primer li vaig fer un top-rope per provar bé el pas sol. I semblava que almenys hi arribava més bé que mai.. tot i això, pensava que anant de primera seria una altra cosa..

Provant "el vanguardista"

L'Aitor va provar la mateixa via. al primer pegue..els dos ens frustrem al pas. Al segon pegue, ell la treu i jo em motivo a provar-la de primera.. i també la trec!.. Ja em puc jubilar!

L'Aitor a "el vanguardista" (6b)

El Roger s'embolica amb alguna història que no recordo massa bé.. crec que un 7b+/c amb una entrada de sostre i sortida durilla (bé, almenys és el què sembla.. jo no la vaig provar..)

Abans d'acabar el dia amb l'Aitor provem un 6c (la meuca) que jo ja havia fet un dia fred i gris de top-rope. Dilluns però, vaig provar-la de 1a (això si, amb cintes posades).

És una via amb entrada bloquera però que un cop t'has aixecat a una panxeta, només queda un petit flanqueig a la dreta per trobar la reunió. Així que vaig mig memoritzar els 5-6 passos de baix per no haver-me de parar a pensar on anava, em poso els gats, i de cop em trobo a mitja via.. i sento que em diuen "te'n recordes del peu dret?" .. i jo ... "dioooos!..però si estic aquí dalt!".. Baixo dels núvols, pujo el peu dret i descanso fins que crec que estic bé per acabar d'arribar a dalt..

I és que va anar tot tan ràpid, que quan baixava encara no m'ho creia..

Diuen que un bon dia compensa un de dolent.. potser la proporció no és exactament aquesta però dilluns em va pujar "l'ànim escalatori", que jo convenia!