Sota la mirada del Pedraforca

Dissabte, després d'una ràpida reunió del club, decidim anar a Malanyeu. El temps pintava bé i la idea ja havia sortit algun altre dia.
Hi havia una temptació nocturna que ens posaria difícil anar a dormir, festa major a la Torre(concertillos). Després d'un sopar a l'Arbequina, que es va allargar fins més enllà de la una de la nit, vam cantar karaokes en català(especialitat de la casa). Un cop tips i farts vam decidir anar a dormir, vem esquivar la temptació i al llit s'ha dit.
L'endemà al matí, obro la persiana i la boira ens invaeix(a Malanyeu sol segur) agafo els entrepans i marxem cap el Centre. La Carme no ha tingut massa bon despretar però decidix venir igualment. Al aparcar el cotxe a la plaça, el Toni ens passa pel costat i ni ens veu, un crit i el tenim allà amb els ulls enganxats i els llençols marcats(va a obrir la Fonda). La fem petar breument i cadascú a la seva. Al Centre el Pana i el Joan esmorzant com dos afamats(el Pana va fer el cafre, ai! la temptació). I res, al cap de 10' marxem i una hora més tard ja som a Malanyeu.




Caminada fins les vies, ens parem a contemplar les parets i el paisatge enfarinat que ens envolta(oohh!!! anem). El camí ben glaçat ens fa fer alguna patinada i algun cop de cul.





El Jordi va donar el callo i fins i tot, es va atrevir a obrir alguna via. El Joan es va ben desfogar i per acabar es va enfrontar a un 6a per acabar ben reventat.


Les parets de Malanyeu és caracteritzen per la quantitat de forats que hi ha, tots plans i roms. Si giressim la paret el revés serien boníssims.

La migdiada dels nens...

Cansats de tants metres (vies que van dels 20 als 35 metres) decidim tornar i el camí ja no és glaçat, sinó enfangat.

Els dos barbuts caminen sense fre i el Pana ho deixa ben clar amb el seu gest, això després del meu crit.

Malanyeu un lloc amb encant!