dimarts, 30 de setembre del 2008

Corsica

Marxem de vacances!!
Ens veiem a la tornada!




dimecres, 24 de setembre del 2008

Iztaccíhuatl, l'aventura mexicana


L'Itza es troba entre els estats de Mèxic i Puebla.

Provinent del náhuatl Iztac (blanc/a) i cíhuatl (dona), dona blanca o d'altra manera anomenada "dona dormida".  Se l'anomena així perquè la silueta de la muntanya representa una dona estirada. El punt més alt d'aquesta és a 5.222m, als pits. 
La ruta d'ascensió que  s'ha realitzat és  als genolls, a 5.150m. aprox.  

Sortim a el dissabte a les 11h. del matí de Puebla amb el Club Alpí. Després de 4 hores, ja que l'autobusero es perd i donem mil i una voltes abans d'arribar al parc natural, (cosa força comú a Mèxic), arribem a la zona de "la joia" a 3900m. on fem desplegament del campament en un plà més o menys arresarat que trobem. El fred ja es comença a notar i encenem una foguera, per entrar en calor. Després de sopar, cap a les 8 del vespre, ja sense llum, comencem a notar unes petites gotes d'aigua que ben aviat es converteix en una forta tempesta.. així que res de rollanes al voltant del foc, cadascú a casa seva! 
Aquí comença la primera aventura.. 4 persones dins una tenda del tipus Quechua barata, intentant tapar totes les pertinences i que no ens entrei aigua.. però ben aviat la mullena es nota per tota la tenda, el vent que fa que ens entri aigua a la tenda i el ressò dels trons accentuen encara més la tempesta. Després de cagar-nos amb totes les divinitats i més... passem la nit amb intervals de son i pensant que ja no pujariem a l'Itza. 

3:00am. 
Sona un mòbil... el temps ha canviat i decidim pujar... Més o menys surtim del campament a les 4:00 és fosc, fa fred i tinc sòn. Ens dividim en tres grups ja que som bastanta gent, (només el primer arribarà al cim) i comencem a caminar. 
Com que és fosc, no es veu el pendent i és un factor a favor
psicològica-ment. La ruta es compon de 4 "portillos", on cada grup espera a l'anterior i en arribar aquest l'altra continua. Fins al segon tram tot és terra i alguna roca, en arribar al tercer escomencen a veure restes de neu, potser perquè els primers raigs de llum del dia ja són aquí. És impressionant, el sol està surtin i estem més amunt que ell!! i per fi es dibuixa la silueta de la muntanya... em deixa atònita, ens podríem quedar hores mirant.. però hem de seguir! 
Així que en arribar al quart "
portillo" on hi ha el "refugi", ens trobem ja a 4900m d'altitud, el sol encara no ha sortit del tot i ens quedem descansant i contemplant l'espectacle... el sol, el popo de fons... Només el fred espatlla el moment, l'ascensió no ha estat molt difícil, es nota l'altitud en la respiració i les orelles, però he arribat bé. Així que decideixo pujar fins als Genolls del'Itza. El clima és bo, i estic bé!! Del refugi als genolls són uns300m amb una pendent del 60% i neu fins els genolls... és el que no sabia!!!

De les 70 persones que 
erem només 15 pugem al cim, els altres comencen a baixar. Comencem a pujar entre rocs i una "petita" capa de neu que aviat s'anirà fent més gruixuda. Les pedretes del terra es deixen de veure i ara tot és neu... el peu s'enfonsa fins al genoll, i l'altura ara si que es nota, cada certes passes he de parar, descansar uns segons i continuar, ja que noto unapressió les orelles i mal de cap. Així que em poso de rutina deu passes i descans. Així aconsegueixo seguir bé tot i el cansament i la falta d'aire. 
Aviat arribem als 5.000m això ens 
provoca un esclat d'alegria que ens dona força per seguir. Els pròxims 150m fins al cim són entre roques i neu, grimpant pujant de la manera que un pot. Finalment després de mil vegades demanant "Esta cresta es la cima?¿" em diuen que si! Però els últims metres, crec que són els més llargs de la meva vida!! 
Però per fi hem arribat a dalt !!! 
5200m !!! Arribem cansats, però ho celebrem amb una ampolla de vi.. !! k millor !
El què no sabiem és el que ens esperava a la baixada!!
El temps canvia i tot el què abans era sol, ara és boira... sota nostra no es veu res... degut a la neu no podem baixar pel mateix lloc on haviem pujat. Així que dos guies més experts que els nostres que ens trobem a dalt, ens aconsellen baixar per una "llengua" de neu al costat. 
Comencem a baixar clavant talons, però aviat la gent rellisca i comença a ressolar de cul, els hi sembla divertit. Jo estic cagada! Cada vegada arrosseguen més neu. Em paro, per protegir la meva camera de tanta neu. i quan continuo baixant el peu no es clava bé i començo a relliscar cada vegada més ràpid, em criden que pari, però és díficil parar, els que havien baixat abans s'havien emportat la neu i ara és com un caminet... finalment em freno amb una roca que sobre surt. Just 15m abans d'un tall gegant. Quan em reuneixo a la resta de gent, entre por i confusió em diuen que 5 persones han caigut avall, entre elles 2 amics. Ens fan seguir cap al refugi entre boira, neu i una fina pluja, estic espantada, no entenc res i em fan seguir endavant. Just arribar al refugi sentim crits i com una histèrica  crido al Nacho, fins que reconeix la meva veu. Ens és impossible saber on són, no ens veiem i les emisores no funcionen! Amb tot això estic "xopa" i casi no em noto els peus ni les mans...  A base de crits aconsseguim ubicar-los, estan a la mateixa altura del refugi. La veu del Nacho em tranquil·litza ells estan bé, però ens informa que hi ha 2 noies ferides! Dos guies del refugi van cap on són ells. Quan tornen ens informen que les dues noies havien provocat una llau baixant hi havien caigut en una zona de roques... no es poden moure i tenen cops per tot el cos. Els altres estan bé. Avisem els equips de rescat i la resposta és que trigaran 3h. en arribar. Així que decideixen agafar dos taulons del refugi i traslladar les noies fins allà, compten amb l'ajuda d'un metge que estava fent pràctiques a l'itza. 
Fins al moment ens esperem al refugi, els meus mitjons es podien escorrer i els peus i les mans  estaven casi morats. Així que les 4 noies que estem bé decidim baixar amb un dels guies del club alpí. Són 2 hores aproximadament de baixada, ja sense neu, però amb molt fang, cansades intentem seguir sense parar-nos massa.

En arribar a baix, portava 11 hores a la muntanya, havent menjat poca cosa més que ametlles, m&m i un troç de Kinder Bueno. Al peu de muntanya hi havia la resta de la organització del Club Alpí morts de nervis, ja que les notícies que tenien eren ben poques. 
Els equips de rescat comencen a pujar, un desplegament de 40 persones ja que s'havia de baixar a les noies amb camilles fent relleus humans. 
20 min. després baixen 2 persones més del nostre grup amb notícies les havien pogut traslladar fins a l'alberg amb els taulons... havien trigat més de 2 hores  en fer un recorregut de 200m. 

Nosaltres tornem cap a Puebla, no podem fer res per ajudar.

Els equips de rescat van trigar  9 hores des del refugi fins a baix, on hi havia les ambulàncies, per sort les ferides han estat "lleus"... hem sortit als diaris, a la ràdio i a la tele.. amb falçes notícies tipic de Mèxic!!!

Ara ja, una aventura per explicar. 




     
                                             Des del cim:


                          







dilluns, 22 de setembre del 2008

2a TROBADA AL BÚLDER CAL FERRER

Doncs aquí teniu les fotos que més o menys resumeixen el que va ser la 2a trobada al búlder de Cal Ferrer.
Durant la tarda hi havia 8 blocs muntats que tothom podia anar provant, i a les 20h es van muntar 2 nous blocs (1bloc i una via).
Al final, sorteig de material, sopar per celebrar-ho, i a esperar l'any que ve!





L'obsequi per a tots els participants

dimarts, 16 de setembre del 2008

NO HI HA DRET

Avui he rebut un mail que m'ha tret la son . No hi ha dret !!! Tinc la necessitat de revoltar-me cada dia més en aquest putu govern que va d'esquerres i cada instant ens prohibeixen més la nostra llibertat !!! ara i des de fa una temporada ens ha tocat als escaladors. Primer la regulació a Montserrat i ara, agafeu-vos fort !!! Prohibicions a la vista a les Bruixes, Montrebei, Terradets, Vilanova, Montroig ... Actualment s'està negociant l'aplicació de prohibicions i restriccions potencialment BRUTALS a la major part de les zones d'escalada de Lleida. http://www.onaclimb.com/download/mallpt.pdfParets que coneixem tots: Paret de les Bruixes- Montroig i st Llorenç- Vilanova, roca alta i roca dels arcs- Terradets, Peladet, Regina- Montrebei, paret de Catalunya- Serra d'Àger. Ens afecta a tots: clàssics, esportius, artifo.COMENCEN TEMPS DE REVOLTA I LLUITA !!!seguiu les movilitzacions al FORUM DE CARA NORTE
Joan aguilà, info. passada d'en morfu.

dilluns, 15 de setembre del 2008

MANTECAS - ROCA ALTA - VILANOVA DE MEIÀ

Que tal gent del búlder?
Ara feia temps que no treia el cap per aquí i això no pot ser, per tant aquí us deixo la última via que hem fet amb en jordi, l' arnald i jo mateix. Qua la disfruteu es molt recomanable. El primer llarg és el més dur i amb diferència.

Dissabte anem cap a la roca alta a fer la mantecas, pentsant-nos que hi tocaria una mica l' ombra al ser de les vies de més inclinació oest, però no, d'ombra res ja us ho dic ara, tot hi que varem estar-hi de conya ja que bufava un bon airet, que sort en vam tenir. La via és molt recomanable,tot i que ja al primer llarg et posa les piles perquè tiba molt els altres llargs es fan super bé.
1 llarg, 6a: es surt per una espècie de cova molt petita i ja es va a buscar la fissura perfectament marcada, el llarg en si no és pas difícil, però és super mantingut i molt dret, està assegurat amb uns 12 claus, un parabol i un pont de roca. reunió bastant còmode.



2 llarg, v+: sortim per l'esquerre de la reunió amb bona pressa si bé també és vertical, superem un desplomet i tot recte fins a la reunió per terreny fàcil. Reunió còmode.

3 llarg, v: dels anomenats de transició. Superem la fissura de l'esquerre i ens hi enfilem a sobre, desprès cap a l'esquerre ja per terreny fàcil fins a la reunió.net cap seguro.
4 llarg, v+: canviem de cordes, ara obro jo. sortim en tendència a l'esquerre buscant sempre els claus i algún parabolt que hi ha, sempre per la línia més obvia, ja que més a l'esquerre també hi ha algún parabolt que no hem de seguir. molt maco.reunió més o menys còmode.

5 llarg, v:sortim per la dreta i anem a buscar un parabolt visible just a davant nostre on hi ha un pas estrany, d'aquí caminant ja fins a la reunió que està al costat d'un arbre.

6 llarg,6a+6b,depèn de la guia: desde la reunió ja veiem dos parabolts a dalt de la placa, (no confondre'ns amb els bolts que hi han a l'esperò de més a la dreta) sortim doncs de la reunió recte amunt equipant amb aliens i tascons als llocs on es deixa equipar fins arribar al primer bolt,ara es on començen les dificultats, és un tros curtet d'uns 15 metres però molt mantingut i desplomat, tot i que si podem colocar bé els peus i "descansar" observareu que hi han preses bones per progressar.desprès de l'últim parabolt i just a dalt del desplom tenim un clau a mà esquerre,seguim la fissureta i cap al cim.reunió d'un parabolt reforçat d'un tascó i del camalot vermell.
descens: pugem fin a dalt del cim i cap a l'esquerre a buscar la canal que porta fins a peu de via. material: friends petits,aliens i tascons. 14 express
horari: de 3 a 4 hores.

dissabte, 6 de setembre del 2008

Chaos de Targasonne

Dimecres al matí travessem la frontera francesa direcció a Targasonne.
Abans però, ens desviem una mica per anar fins al LLac de les Bulloses; situat a uns 2017 m al sud de la comuna de Mont-Louis, dins el departament dels Pirineus Orientals, i que es troba al peu dels pics Carlit i Peric.

Llac de les Bulloses

Després de dinar ens instal·lem al càmping; parem la tenda a uns.. 5-6 metres del primer bloc (no sigui que algú arriba abans que nosaltres!)
Amb la calma, a mitja tarda agafem els crash-pads i anem a veure què trobem (ens hem deixat la guia a casa..).
Escalfem amb 3-4 blocs facilets però macus, per després anar fins a un desplom ja més dur on es podia treure el bloc de recte o fer travessia tant de dreta a esquerra com d'esquerra cap a dreta.
Caminem una mica més i ens plantem davant una placa d'uns 6 metres, on a l'esquerra d'aquesta hi ha dos blocs més assequibles i més baixets.
Abans de tornar a la tenda ens parem al bloc que tenim per veí, però o les forces ja no són les mateixes o déu ni do el què tiba el bloc.. a part d'estar una mica llimat..

El Roger des de dalt la placa

S'acosta la nit i la temperatura baixa moltíssim! passem la nit ben tapats i l'endemà al matí ens acostem fins a Dorres a veure els banys romans, tot i que no ens trobem ven bé el què esperàvem.. sembla que està tot molt més "arreglat"? "manipulat"?.. bé, diferent de les fotos de fa uns anys, on els banys eren més o menys "salvatges".
Després d'una caminadeta parem a dinar i tornem cap al càmping. Ens quedem al sector del castell; fem un parell de blocs per escalfar i ens plantem a la paret del costat, on n'hi ha dos gairebé de costat amb unes regletes minúscules que fan que ens hi estem una bona estona, però acaben caient els dos (i amb un d'aquests em penjo un 6b (crec que hard) de bloc, no al tropecientos pegues, però deu ni do com apreta..
El roger s'engarrista amb un bloc bastant dur, però al final també se l'emporta. Acabem el dia una mica més enllà amb una travessia facileta i un que surt pel mateix lloc però va recte. i aquí acabem la segona jornada.
















El tercer dia es presenta més tapat; pleguem trastos i la tenda i marxem a un sector més avall. allà pategem una estona, i al final arribem a una placeta envoltada de blocs, on ens quedem una bona estona. Allà el Roger es torna a plantar sota un desplom del 15 (entre d'altre coses) i jo a una altra plaqueta de mini-regletes, i sortim força satisfets. acabo el matí amb un bloc que resulta més difícil del que creia. Comencem a tenir gana i tot i que el dia s'ha aclarit, i molt, comença a ser hora de tornar cap a casa.

Ell també hi era!