Ja en el coll nomes ens falten els tres pics i el Balandrau.
El cim.
I una baixada molt divertida i rapida
1 comentari:
Anònim
ha dit...
Era el 20 de gener, va fer un dia fabulós (el paisatge era un mar de núvols, conseqüència de la inversió tèrmica) i les raquetes i la roba d'abric es van quedar al cotxe. Ressaca??? Nooo!!! La dèria del Jordi Panadero de quedar molt d'hora a la plaça va fer que poguéssim saludar els festers que anaven a dormir. I vam sortir sense més imprevistos. Vam deixar el cotxe passat Tregurà, vam menjar una mica de coca i ens vam posar a caminar. Ben aviat, abans d'arribar al coll, alguns ja es van engrescar llençant-se per les baixades (al final la Gisela i jo tampoc ens hi vam poder resistir). L'esmorzar a dalt del cim va ser d'allò més dolç. Una mica de descans, i en sentir que al costat una gent no tenien ni idea d'on es trobaven va fer que ens n'apartéssim ben de pressa (visca el companyerisme!). En tornant, al poble de Tregurà, ens vam retrobar amb el Farruquito*!! (*vegeu "puig de Fontlletera").
.jpg)
1 comentari:
Era el 20 de gener, va fer un dia fabulós (el paisatge era un mar de núvols, conseqüència de la inversió tèrmica) i les raquetes i la roba d'abric es van quedar al cotxe. Ressaca??? Nooo!!! La dèria del Jordi Panadero de quedar molt d'hora a la plaça va fer que poguéssim saludar els festers que anaven a dormir. I vam sortir sense més imprevistos.
Vam deixar el cotxe passat Tregurà, vam menjar una mica de coca i ens vam posar a caminar. Ben aviat, abans d'arribar al coll, alguns ja es van engrescar llençant-se per les baixades (al final la Gisela i jo tampoc ens hi vam poder resistir). L'esmorzar a dalt del cim va ser d'allò més dolç. Una mica de descans, i en sentir que al costat una gent no tenien ni idea d'on es trobaven va fer que ens n'apartéssim ben de pressa (visca el companyerisme!).
En tornant, al poble de Tregurà, ens vam retrobar amb el Farruquito*!!
(*vegeu "puig de Fontlletera").
Publica un comentari a l'entrada