Això és Can Pixa!

Un cop obert el túnel de Bracons, gairebé era obligat escapar-nos a Sadernes. I després d'uns dies d'anar-ho dient, dissabte passat ens hi vem acostar. Dubtàvem de si la barrera estaria oberta o tancada. I resulta que estava oberta, i que la gent devia estar més informada que nosaltres, perquè gairebé no hi cabia cap més cotxe als pàrkings habilitats.

Al final aparquem al 4t i ens adaptem una mica als sectors dels voltants més o menys pròxims i decidim pujar a Can Pixa (vies més o menys llarguetes, amb alguns forats, algunes més placoses, mantingudes).

Quan hem fet un parell o tres de vies cau alguna gota que ens mig intimida fins a plegar la corda.. però abans de plegar tots els trastos a la maleta, ja no cau res, així que tornem a desplegar i fem alguna cosa més fins a mitja tarda.

Per Sant Jordi...

... una escapada al forn del Cargolaire!
Teniem poca estona, i feia dies que ens convenia, així que ahir al migdia ens vem acostar fins a Calders.
Sí, és cert que vaig negar-me a anar a les vies a l'ombra de Collsuspina (però perquè uns dies abans hi haviem anat i encara degotaven!). Així que enlluernada pel sol (en alguna ocasió, literalment..) i el bon temps d'ahir, decideixo que tinc ganes d'anar al Cargolaire, passant per alt advertències força clares com un "farà molta calor"..
Arribem al sector i trobem un altre cotxe al pàrking (aparcat de la pitjor manera), baixem i trobem una parella asseguts; ella a l'ombra amb ulleres de sol, ell al sol, amb la samarreta al cap... semblava que s'anessin deshidratant per moments.. Ens demanen sobre algunes vies; era el primer cop que anaven al Cargolaire (m'imagino que al saber això, automàticament el Roger devia pensar; "no m'extranya, si sapiguéssiu que fa aquesta calor, no haurieu vingut ... bé, nosaltres també som aquí però perquè NO he decidit jo el lloc!"). ;-)

Anem per les nostres i escalfem una mica abans de provar La Seca (sessió 1), una de les poques vies assequibes que em queden per provar o fer al Cargolaire. Al primer pegue faig bastant el xoriço.. després dels 2-3 primers passos de l'entrada en ve un de llarg (que a part de no veure el canto enlluernada pel sol... ja ho sé, no és excusa..), doncs que ni l'ensumo.. Vaig tirant amunt per veure més o menys com va tot i la torno a deixar muntada.
Al segon pegue tot va una mica millor (tot i que em falta el pas llarg de baix).. Me l'apunto per per deures llunyans.. més que res xq el dia que tornem al sector, procurarem no haver-nos d'amagar a l'ombra!

Dintre de tot.. un bon sant jordi!