Una volta per La Comarca

En un diumenge marcat per la mandra, ens deixem caure a un dels vèrtex del trinagle, i aquesta vegada no és Fusimanya, per variar una miqueta.
Una cop a La Comarca decidim anar al bloc del Prado i allà escalfem una miqueta; no hi haviem estat mai i la veritat és que està molt bé. Multitud de linies i totes força assequibles. També em tret el nas a un bloc veí, allà hem fet unes tres linies força curioses. El de més a l'esquerra tenia una sortida d'una panxeta, l'altre era d'equilibri i un de llançament.
Un cop ho em provat tot, i hem encadenat poc, ens decidim tornar cap el cotxe.

El Prado

Veí del Prado

Abans però decidim fer uns pegues a un bloc del camí. El tenia probat de l'última vegada que vaig estar per la comarca, ara ja fa 2 mesos. El primer pegue va ser de somni i gairebé l'encadeno, però a la sortida no ho tenia clar i punxo. Doncs res, controlo la sortida i feina feta. Botifarra! Ara caic al romo, com pot ser si abans ho he fet fàcil!

Carme a Salsa Roquera 6b+

La Carme es posa a provar Salsa Roquera i pegue darrera pegue cada cop el té més aprop. Cau i ja hi vol tornar, l'hem de frenar per què sense agafar aire ja hi vol tornar.
Dic hem perque ja teniem el Manya per allà enfilat escalfant una miqueta, llavors s'afageix amb mi a provar los romitos. Després de retocar varis passos i algun "empeine" que em diu el Manya, m'enduc un bloc que no em pensava pas treure i que el final surt "fàcil" i amb tranquilitat. Això si m'hi he deixat les pells, la Carme també les hi deixa, però el bloc se l'emporta.
Decidim anar a casa a dinar que la panxa apreta(i molt)!
El manyico per la seva banda, ja tip, se'n va a probar altres blocs(+ info: aisialdia.blogspot.com)

Blocs i graus

Les graduacions sempre seran un tema polèmic, per parlar-ne, discutir, opinar,... en fi, cadascú hi dirà la seva. Fa alguns dies vaig penjar alguns blocs de fusimanya, no vaig dir res dels graus i ningú no ho ha preguntat. Bon senyal, perquè el capdevall el que importa és escalar. Tan és si és un boc o una via, el que importa és disfrutar mentre escalem i aconseguir bones sensacions. Com menys pensem en encadenar, més bé escalarem. Per tant, a escalar i callar!

Després d'uns dies per reflexionar, opinaré sobre el grau dels blocs ressenyats fa uns dies.

Comencem amb El bueno (III), el Feo (III), i el Malo (V).

Toni a El malo

Bloc "el sorrenc"; project

El chef (6a), la llauna (6b) i el puzzle (6c)

Espero que tots hi digueu la vostra!

Sota la mirada del Pedraforca

Dissabte, després d'una ràpida reunió del club, decidim anar a Malanyeu. El temps pintava bé i la idea ja havia sortit algun altre dia.
Hi havia una temptació nocturna que ens posaria difícil anar a dormir, festa major a la Torre(concertillos). Després d'un sopar a l'Arbequina, que es va allargar fins més enllà de la una de la nit, vam cantar karaokes en català(especialitat de la casa). Un cop tips i farts vam decidir anar a dormir, vem esquivar la temptació i al llit s'ha dit.
L'endemà al matí, obro la persiana i la boira ens invaeix(a Malanyeu sol segur) agafo els entrepans i marxem cap el Centre. La Carme no ha tingut massa bon despretar però decidix venir igualment. Al aparcar el cotxe a la plaça, el Toni ens passa pel costat i ni ens veu, un crit i el tenim allà amb els ulls enganxats i els llençols marcats(va a obrir la Fonda). La fem petar breument i cadascú a la seva. Al Centre el Pana i el Joan esmorzant com dos afamats(el Pana va fer el cafre, ai! la temptació). I res, al cap de 10' marxem i una hora més tard ja som a Malanyeu.




Caminada fins les vies, ens parem a contemplar les parets i el paisatge enfarinat que ens envolta(oohh!!! anem). El camí ben glaçat ens fa fer alguna patinada i algun cop de cul.





El Jordi va donar el callo i fins i tot, es va atrevir a obrir alguna via. El Joan es va ben desfogar i per acabar es va enfrontar a un 6a per acabar ben reventat.


Les parets de Malanyeu és caracteritzen per la quantitat de forats que hi ha, tots plans i roms. Si giressim la paret el revés serien boníssims.

La migdiada dels nens...

Cansats de tants metres (vies que van dels 20 als 35 metres) decidim tornar i el camí ja no és glaçat, sinó enfangat.

Els dos barbuts caminen sense fre i el Pana ho deixa ben clar amb el seu gest, això després del meu crit.

Malanyeu un lloc amb encant!

Sumant blocs a fusi

Després d'alguns dies i de noves obertures, com el Templo(aisialdia.blogspot.com i clecas.blogspot.com), Fusimanya segueix donant molt de si i només cal paciència i temps. Després de molts dies de tallar, podar i respallar, us mostro tres blocs més de la zona. Estan situats a sobre del bloc del triangle.

Per arribar-hi, s'ha d'anar cap a l'esquerra del triangle i un cop ens trobem davant del Templo girem a la dreta, travessant una petita tartera. Llavors passem per sota d'un bloc desplomat i pugem fins arribar als tres blocs. També podeu accedir-hi per el bloc de la balena i carenejar fins la vessant sud.

Espero que els disfruteu!

El sorrenc

Bloc ideal per escalfar una miqueta, on els dos primers són fàcil i el tercer una mica més difícil.

Aquest últim bloc el podeu realitzar mitjançant la mateixa entrada i sortir per qualsevol de les tres opcions. O bè, entrant desde sota, és a dir, només fent les sortides.
Tot dependrà si voleu fer bloc curt o llarg. La dificultat dels blocs va en augment d'esquerra a dreta, entenent el més "fàcil" el xef i el més "difícil" el puzzle.

Sempre ens quedara St.Joan!!

Després de més d'un any, aquesta setmana em vaig retrobar amb St.Joan! (els meus inicis bloqueros!) Era el 5 de desembre i els reis van passar abans d'hora per què varem realitzar blocs molt recomenables i molt fanàtics(el regal de la Carme varen ser dos 6a's al flash, vaya bowa).
Llàstima del fred.. si estaves més de 5 minuts parat, podies quedar glaçat! .. i si feies més de 4 passos a la roca.. no senties els dits!! Era difícil trobar la temperatura adequada.. així que quan la trobaves, no podies deixar escapar el moment!..i això és el que vem fer, perquè vem trobar i van sortir blocs que valen molt la pena, i també molts projectes-excusa per tornar al sector!

Bloc de la sorra

travessia al bloc de la boina


Punt àlgid de concentració..:-) Quin mal les pedretes de St.Joan!!

L'incansable Nyoc

Per part meva, afegir que durant l'any d'absencia de la Carme a la zona, jo l'he visitat unes quantes vegades(potser 4 o 5 o ...). Sempre que visito la zona penso en els dies que vaig viure per terres manresanes, la primer vegada que vaig trepitja St. Joan(com d'altres zones) va ser de la mà del mestre, amic, company, "germà"... l'Uri.

M'estic posant nostàlgic, el que anava, que St. Joan és una de les zones bloqueres més interessants de terres catalanes i que no ha arribat a la seva fi, quasi cada dia que hi he anat he descobert nous blocs o nous problemes(vull saber on és el túnel). Dies tant fanàtics com el dia de l'ocún(Oscar i Leti), amb l'Uri i altres a l'autobús, amb el Toni i l'Eli el tour ràpid i com no, amb la Carme aquest mateix dia. Cada visita una experiencia!

Multitud de problemes i pedres per ser escalades, aprofiteu ara que a l'estiu allà no s'hi mou ningú. Quan el temps us deixi, esclar!

Les coves de Ribes

Després de molts dies de descans(escalatori) vem sortir a escalar una miqueta pel Ripollès, quan el temps ens va deixar.

Sector situat entre Campdevànol i Ribes. Les vies que hi trobem són de grau baix i mig, amb alçades de 12 a 25m. En aquest 4 de gener hi varem realitzar un total de 5 vies. Va ser un dia tranquil, de retrobament amb la roca. Allà a les 4 el sol ens va abandonar i cap a casa que hi falta gent.