"En el Pirineo occidental, superado Baztan y a escasa distancia de la frontera está Zugarramurdi, el pueblo de las brujas, donde fantasía y realidad se mezclan para regalar a la imaginación la posibilidad de hacer un apasionante viaje a través del tiempo.
Su cueva, que se encuentra próxima al pueblo de Zugarramurdi, se puede visitar hasta el anochecer.
No contiene estalactitas ni estalagmitas, ni en sus paredes se han descubierto pinturas rupestres; pero conserva un atractivo casi único: hasta el siglo XVII acogió supuestamente akelarres, reuniones paganas en las que hombres y mujeres (brujas y brujos para la época) escapaban de la cotidianeidad a través de festines desenfrenados, danzas en torno a hogueras y orgías a la luz de la luna."
Al poble de Zugarramurdi no hi ha on escalar, tot i que hi ha diverses zones properes.
De totes maneres, el viatge té més relació amb les Coves que hi ha (i la seva història), que amb l'escalada.
Aquest divendres marxem cap a Navarra per formar part de la festa de les bruixes d'aquell poble.
Si algú s'anima, dissabte a les 19:30 l'Akelarre de St.Feliu Sasserra pels carrers de Zugarramurdi!!
dimecres, 17 de juny del 2009
dimecres, 3 de juny del 2009
Be water, my friend
Diumenge al matí marxem del Bages amb tres dies per endavant. Sense tenir massa clar el destí final, anem direcció als Pirineus.
Passat el migdia arribem a Cavallers (a la vall de Boí).
Fullegem la guia d’escalada que portem sobre Cavallers, però no escalem.
Roger i Carme a Culumna durruti
Dilluns al vespre ens truquem amb l’Eli i el Toni i acabem de concretar on ens trobarem. L’endemà a les 11 tornem a ser a Cavallers, i avui si que escalem.
Anem tots quatre al sector Antro. Les vistes gairebé inmillorables. Les vies bastant bé; algunes amb algun pas fi, mig d'adherència, però també algunes amb regletes i cantos bons per disfrutar.
L'Eli i el Toni escalant a el Antro
Roger a el Antro 
Passat el migdia arribem a Cavallers (a la vall de Boí).
Fullegem la guia d’escalada que portem sobre Cavallers, però no escalem.
El pantà de Cavallers
A la tarda decidim acabar d’arribar fins a Benasque. Abans de sortir, amb el destí una mica incert, vem demanar 4 guies amb infinitat de sectors i llocs, i per tant, bastant per triar. Així que el primer que fem en arribar a Benasque és... comprar una altra guia! ...
Vistes Benasque
Així que el dilluns a mig matí ens acostem fins al sector de Sesué (de Benasque). Un dels sectors més populars segurament pel fet que el peu de via és la carretera vella que portava a Benasque. (i per tant, no hi ha aproximació)
Als primers metres de les vies encara es veuen les conseqüències de les màquines quan es va construir la carretera. Tot i això, la roca és bastant bona, i hi ha graus per tothom.
Per cert! Aquí ens trobem amb l’Arnau (i família), que amb només 2 anyets, s’atreveix a escalar la seva primera via!
Als primers metres de les vies encara es veuen les conseqüències de les màquines quan es va construir la carretera. Tot i això, la roca és bastant bona, i hi ha graus per tothom.
Per cert! Aquí ens trobem amb l’Arnau (i família), que amb només 2 anyets, s’atreveix a escalar la seva primera via!
El Roger al sector Sesué
Cap a mitja tarda decidim deixar el sol i anem al sector de Sahun, on hi toca l’ombra.
El sector no és gaire lluny de l’anterior. Nosaltres pugem amb la kangoo fins a dalt (tot i que la pista no està en massa bon estat) i així en un minut a peu som a les vies.
Aquí la roca és molt bona. Algunes vies amb xorreres i algun desplom, però també algunes plaques.
Cap a mitja tarda decidim deixar el sol i anem al sector de Sahun, on hi toca l’ombra.
El sector no és gaire lluny de l’anterior. Nosaltres pugem amb la kangoo fins a dalt (tot i que la pista no està en massa bon estat) i així en un minut a peu som a les vies.
Aquí la roca és molt bona. Algunes vies amb xorreres i algun desplom, però també algunes plaques.
Roger i Carme a Culumna durruti
Dilluns al vespre ens truquem amb l’Eli i el Toni i acabem de concretar on ens trobarem. L’endemà a les 11 tornem a ser a Cavallers, i avui si que escalem.
Anem tots quatre al sector Antro. Les vistes gairebé inmillorables. Les vies bastant bé; algunes amb algun pas fi, mig d'adherència, però també algunes amb regletes i cantos bons per disfrutar.
L'Eli i el Toni escalant a el Antro
Roger a el Antro
El més impactant d’aquesta escapada no es pot explicar amb paraules (per això les fotos, tot i que el millor és veure-ho i viure-ho); el paisatge, les vistes, alguns punts que encara queden de neu, les roques, les muntanyes... i aigua, molta aigua.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)