Dejavú

Diumenge al matí agafem el paper amb les ressenyes i l'accés per arribar al sector Bellavista - Sales de Llierca, sortim de casa, recollim al 3r passatger i marxem cap a la Garrotxa.

Vistes de part del sector

Aparquem el cotxe i fem una patejadeta que ens recorda les que temps enere haviem fet per anar a escalar a Montserrat. Arribem al sector, i déu ni do la gent que hi ha.

Ens posem a escalfar en una via que la graduen de 6a. La provo en top-rope per agafar confiança al nou sector o al tipus de roca... i quedo distreta! Al principi peus bastant precaris, d'adherència, a mitja via unes pedres marró curioses ajuden a fer-ho més escalable, i a dalt torna a escassejar una mica.

Bé, potser només és aquesta via, potser està una mica sobada.. Anem a provar un altre 6a més a la dreta, i els primers passos repeteixen el mateix (peus casi inexistents), a mitja via es repeteixen les pedres com enganxades i a dalt aquesta es deixa fer més bé.

Anem al final del sector i veiem una via amb unes xorreres que ens recorda la via "Buff!!"d'Alaró (Mallorca), plena de xorreres.

Acabem el dia amb un V+ i comencem a baixar que el sol ha marxat i aviat serà fosc.

Primer tast de Lluçanès

Aquest dissabte vem fer el primer tast als nous blocs que van apareixent pel Lluçanès.

Comencem provant la Sargantana (amb les dues o tres línies que surten rectes i la trave Al tanto que vas de canto)

Bloc la sargantana

trave Al tanto que vas de canto

Després baixem al bloc el Hacha i provem Àntrax, el lance i AK-47. Deixo gairebé literalment les pells provant el lance, amb la Leti ens quedem a un pas d'Àntrax (només falta la sortida), mentre que el Roger (que hauria d'anar amb la calma per unes molèsties) treu l'AK-47.

AK-47

Acabem de l'Hacha i anem a veure la resta que van netejant i provant alguns blocs que van sortint.

Manya provant el lance d'un project

Comença a fer bastant fred.. i hem de guardar forces per l'endemà, així que cap a casa!

Dissabte de Corones

Dissabte era obligatori aprofitar el sol i la temperatura, així que rebem un missatge de l'Oriol dient que ells es decanten cap al Ripollès, i nosaltres fem el mateix; destinació: roca roja de corones.

A l'hora que nosaltres arribem ja hi ha més de 10 cotxes al pàrking.. però som els únics que pugem fins dalt amb la kangoo ;-). Una caminadeta més o menys planera d'uns 15-20' i ens plantem al solàrium de les vies.

Amb el Roger comencem amb un 6a, prou bo per escalfar, tot i que a les dues últimes xapes el tema s'afina (si et col·loques en diedre no és tan complicat), però amb els dies que feia que no agafava la corda, no me'n fio ni un pèl!

El Roger fa alguna altra via més dura i després obre un 6b+ (sopars de duro?), amb sostre raro a l'entrada.. la provo a top-rope (fent AO's a l'inici..). Cap a dalt la via flanqueja a l'esquerra i els passos de dalt són més finets.

Provem un 7a amb les 3-4 primeres xapes fàcils (jo em planto aquí), perquè el que ve és massa per mi i perquè el pectoral m'ha avisat.. Després el prova l'Uri (fotos) i el fa flotant..

Per acabar el dia provo un 6a força assequible (vull dir per mi), però que a dalt m'ho miro moltes vegades.. això de "tirar-se" (diga-li tirar-se, diga-li fer un dinàmic), sense veure clar on t'has d'agafar no em convenç.. Al final però, l'obro jo fins dalt.

Com plegar una corda (capítol 1)

Ara el faig!

Un dimecres marcat per la bogeria meteorològica. Ens truquem i quedem per fer una visita a alguna de les zones del Trinagle d'or. Quedem a l'àrea de Gurb, abans però li envio un sms per dir-li que comença a ploure. Com m'esperava decidim tirar endavant i ens trobem envoltats de militars fent un tallat. Agafem la kangoo i marxem direcció a Roda. Plou poc però .... Comentem d'anar a la cova de còdul, allà podrem fer algo. Per sorpresa nostra la pluja para i veiem que a Roda no hi ha plogut. Cap a la Comarca s'ha dit. Decidim anar al bloc del Prat, on l'hi vaig comentar que hi havia un bloc d'un llançament que li agradaria. Despres d'escalfar un mica i barallar-nos sense èxit amb dues linies dures, em diu: Anem a llançar!
Ens presentem davant l'Aerodinàmic, preparem la zona d'aterrissatge i a saltar s'ha dit. El bou de Santpedor el prova alguns cops i després d'una ullada al canto on s'ha d'agafar em diu tot eufòric: Ara el faig!
Jo ja sabia que el faria, la mare que va parir el camàlic(perdona Núria). Bona bou! Aquí en teniu constància i sense portejador, això si amb un Andrea Boldrini esperant-lo per si les mosques.
Jo només l'aconsegueixo ensumar i el deixo per un altre dia.

Uri a l'Aerodinàmic.

Canvi de bloc i ens presentem al Galapat. Aquí provem Invasió venezolana i després d'uns pegues fanàtics me l'emporto. Trave tècnica sobre plans i molt fanàtica. Ja l'havia provat un altre dia i la sortida no la tenia clara, comentem la sortida amb l'Uri i trobem un manera de resoldre'l. Ara falta encadenar-lo. I res, el final ja el sabeu. A l'Uri se li resisteix i el deixa per un altre dia(descansa!). Encara li queda corda, bé matalàs, i decideix acabar fent els blocs del darrera: El precio del magnesio i Vale más un romo que nada.


El bloc del Galapat amb les linies "Invasió venezolana" i "El precio del magnesio".

1a Cursa de muntanya Via Fora

1a CURSA DE MUNTANYA VIA FORA
8 de març de 2009 (inscripcions fins el 5 de març)



Per més informació: http://www.lligamuntanya.cat/