Fontainebleau

Proposta modesta per la pròxima sortida del club via fora...

Considerada como la meca mundial del búlder, Fontainebleau ofrece más de 8.000 bloques de todas las dificultades, repartidos entre cerca de 50 sectores, sobre roca arenisca de calidad excepcional. La escalada en el bosque de Fontainebleau cuenta con más de cien años de historia y por sus bloques han pasado algunos de los alpinistas y escaladores más influyentes de su época: Pierre Allain, Lucien Bérardini, Robert Paragot, Michel Libert, Catherine Destivelle, Jean Baptiste Tribout, Jacky Godoffe o Marc Le Menestrel son algunos de ellos. Éste es un destino obligado para cualquier escalador, sea de bloque o de vías.

Población más cercana: Fontainebleau, París.
Mejor época: El tiempo en el norte de Francia es bastante impredecible; llueve mucho entre septiembre y abril y hace mucho calor en verano. Si eres fanático merece la pena arriesgar e ir en invierno, donde las bajas temperaturas te ayudarán a realizar bloques que resultan imposibles cuando hace calor. Si prefieres ir en verano podrás disfrutar de los bloques fáciles, escalando a primeras horas de la mañana o a últimas de la tarde.
Roca: Arenisca muy fina y adherente.



Qui s'apunta??!

GRIGRI

Això és un video que podeu trobar a la pàgina 8a.nu, aquest video ens mostra com s'ha d'utilitzar correctament el grigri(aparell d'assegurament). Està fet per la casa petzel i seria bo que hi dediquessiu uns minuts, és interessant.

GRIGRI - Belaying the leader
Cargado por Petzl-crew

escalada lliure de velocitat

Bloc a Fusimanya (força i manya!)

A la revita de la FEEC (Vèrtex) dels mesos de març-abril surten publicades les ressenyes dels blocs de Fusimanya (prop de Savassona).

Els blocs i els camins encara s'han d'acabar de netejar, però de tota manera, ja hi ha feina per una estona.

Diumenge 27 d'abril vem acostar-nos-hi a prendre les primeres vistes.

Si no ho recordo malament vem provar "l'ou" tot i que amb algunes variants que no surten a les ressenyes d'aquí dalt; "l'ull de Neptú" també amb alguna variant, i "el triangle", a les fotos d'aquí sota.

coll de nargò i serra de st.joan

Aquest pont de l'1 de maig hem estat per terres del pre-pirineu, on els voltors predominen a les grans parets, deixant-nos clar que som els invitats. A continuació farè un resum del que van ser aquests quatre dies.

El dijous vem sortir de vic direcció coll de nargò, abans però un previ esmorzar a sanauja on fan una botifarra que flipes. Passat el poble de coll de nargò surt una bifurcació cap a la dreta, l'agafem direcció a perles on deixem el cotxe, el camí cap a les vies surt just davant el poble mateix, el sector es diu roc d'en solà on hi podeu trobar esportiva i via llarga, màxim quatre llargs amb equipament de tall esportiu i molt ben equipat.nosaltres vem fer les vies: putes mosques i amistades pelirojas. A la putes mosques comença ja amb una tirada de 6b, que amb fred flipes, però si t'ho mires bé i tens paciència surt el pas, el segon llarg tambè és molt maco, de 6a una mica d'adherència estil mongrony, la sortida de la segona reunió es acollonant, un flanqueig cap a la dreta guapíssim amb molt bon cantu, i d'aquí cap al final continua amb la línia.

A l'amistades pelirojas la dificultat recau al segon llarg que és molt mantingut, i el tercer tambè és per l'estil però amb una fissura esplèndida per disfrutar, llàstima que estigui equipada perquè aquí els friends entren sols... que les disfruteu...jan

Divendres fem l'esperó xelo-bam,475m-7a+/v-ae1. Recomanable del tot,pati constant,exposició,però també molt el-legant. Caldràn els tascons, friends,algún alien i cintes llargues, atenció als dos últims llargs,estan del tot desequipats i poden resultar perdedors, seguir sempre recte amb tendència cap a l'esquerre.http://alturgell-xgrane.blogspot.com/search/label/Roca%20Narieda

Dissabte i desprès de la pallissa de la xelo-bam decidim passar el dia al riu. Sortint de coll de nargò direcció boixols i al cap d'uns cinc kilòmetres veiem un cartell que hi diu sallent,ens hi posem i deixem el cotxe al primer trencant que surt a la dreta, el riu i les gorgues sòn visibles de seguida.

Per acabar el pont anem a dormir a la serra de sant joan i fem la via dismi,225m.6a+ obligat 5+-md+. Al centre d' organyà surt una carretera asfaltada cap a montanissell i un cop passat el poble camí de terra durant uns tres km, on en un coll deixem el cotxe, la via comença a l' esquerre de la clàssica j.m.montfort, està equipada amb parabolts però s'ha de anar amb precauciò amb algún bloc suelto als dos primers llargs sobretot. A la sortida de la quarta reunió marca 6a+, jo li dono 6b segur, hi ha cantu, però ni ha un que si t'hi agafes potser te l'emportes avall... i a la sortida de la última reunió ( que es fa en un arbre i reforçant amb un friend de l'1) es una mica incòmode ja que el seguro es molt amunt i no es pot protegir, en fi una via molt recomanable en un lloc increïble on el silenci i les aus s'apoderen de la pared...que la disfruteu

aquests dies hem set: la txell de la torre d' oristà, ( alies pastissera ) en joan molist, en marc bombeta, en jordi de .., l'arnald i un servidor, en joan de vic. a reveure, salut i bones escalades...

Bidits i regletes (Margalef i Siurana)

Dijous al matí marxem cap a Margalef, on ja havia estat però ho recodava amb força llacunes.
Busquem un sector on toqui l'ombra perquè el sol pica bastant.
Ens acostem a "Ca la Marta" i hi ha overbooking al sector (entre gent i gossos és difícil estar tranquil). De tota manera, comencem a escalar i mica en mica la gent va marxant, fins al punt que som els últims en marxar del sector.
Fem un parell de 6b, un 6b+ i el Roger prova un 7b i un 7c, mentre el Nyoc va empaitant les gossetes que els seus amos han deixat per allà sueltes, inconscients del calentament que porta el Nyoc a sobre..sembla que ha de descarregar l'adrenalina per algun lloc..deuen ser els nervis de les primeres vacances..

Divendres ens llevem amb la calma i busquem un altre sector on toqui l'ombra; L'obac del Roger, on sembla que hi ha diferents sectors. Veiem a la guia que s'ha de patejar un ratillo, suposem que no trobarem massa gent.. Però al arribar a dalt, el tema està gairebé pitjor que el dia abans; el sector "Chorreras" està a petar, per tant només hi fem 2 vies discretament i marxem cap al "sector Fosc", un tros més avall que el primer. El Nyoc es despedeix robant un tros de fuet a algun altre inconscient que l'ha deixat a l'abast del gos.. O sigui que marxem per potes.. Al sector fosc s'està prou bé, però de les 4 vies que hi ha, 2 piquen bastant, així que amb dues més tirem cap al sector "Culample4". Allà el Roger prova un 7b+ i un 7c (que treu al segon pegue) i jo m'hi arrossego en top-rope per no desaprofitar l'escalfament que ja havia fet.
Marxem d'aquí i anem encara a un altre sector (el dia és llarg!). Ens acostem fins al "sector Reggae" on m'animo a obrir un 6a bastant llarg, que m'acaba de petar, però que també m'aporta la satisfacció del dia. El Roger acaba el dia amb un 6c. I petats els dos, tirem cap a la furgo.
Ens refresquem una mica al riu i decidim que l'endemà escalarem a Siurana, així que ja hi anirem a dormir.

Margalef: sector Culample4 (entrada compartida entre el 7b+ i7c)

vistes des de "ca la Marta"

Margalef; L'obac del Roger

Ens llevem el dissabte i Siurana no està menys ple que Margalef.. això si, trobem un sector (reserva índia) a la cara nord, on estem gairebé tota la tarda sols.. Putser el fet que allò sembla la selva, influeix en la poca assistència de "públic".
Comencem amb unes vies per escalfar, amb unes regletes gairebé imaginàries i amb un final de via d'adherència total.. Hi ha qui escala amb gats nous i a qui se li estan a punt de foradar.. o sigui que la confinança no era molt alta..;-) Al final però ho arreglem amb un 6b+ una mica menys delicat. un parell més de vies i s'acaba la jornada, que encara tenim un trosset fins a casa.

Siurana; sector "reserva índia"