D'excursió per Gavarnie

La nostra sortida va ser del 16 al 20 d'agost del 2006.

El Circ de Gavarnie forma part del massís del "Monte Perdido", que va ser declarat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1997. La cascada de Gavarnie és la més alta d'Europa, amb més de 400 m de caiguda vertical.

El corsita arriba sa i estalvi a Gavarnie!

Primeres vistes (una mica tapat però molt guapo)

Després d'un ratu de pateo, veiem la cascada al fons

Ja la tenim aquí!

Les companyes de viatge

Va d'equilibris

Tots els que vulgueu posar a prova el vostre equilibri, només heu de passar pel búlder!

el Blanco i el seu "vampiru"

I trobada

Unes poques imatges de la trobada que va tenir lloc el passat 8 de juliol del 2007. Una bona tarda de bloc finalitzada amb un bon soparet a la llum de la lluna.

Perdoneu per la quantitat de puntets blancs, és el que té el magnesi. Esperem més participació a la segona trobada!

Últims preparatius abans de blocar

A tibar s'ha dit!

I per acabar a carregar les piles!

Malanyeu

Si voleu gaudir d'un dia d'escalada tranquil i sota la mirada atenta del Pedraforca, sens dubte aquest és el lloc. El poble de Malanyeu és troba passat la central de Cercs, direcció al túnel del Cadi. Bàsicament, hi predominen les vies de sisé grau, tot i que hi trobem desde V fins a 7a+. En arribar el poble deixem el cotxe el costat de les escoles i ens posem a caminar direcció a les parets, ben visibles desde l'aparcament. La caminadeta és d'uns 15'a 20', segons el sector.

Un bon destí per cercar una mica de calor en aquest dies tant freds d'hivern, ja que és la època ideal. Un lloc acollidor en un racó del berguedà!

Sector Los bordillos

Sector Taules de la llei

Vista del Pedraforca desde Malanyeu

Puigpedrós (2914m)

Una caminadeta per la Cerdanya factible per a tothom.

ACCÉS: per la carretera de Puigcerdà a la Seu d'Urgell (N-260),un cop passat el poble de Ger, agafar el desviament a la dereta fins a Meranges i continuar per a la pista forestal fins al refugi de Malniu (2138 m) , punt de partida d'aquesta excurció.

DESNIVELL: 776 m

HORARI: 4 h

DIFICULTAT: Molt fàcil

ITINERARI: des del refugi agafar el camí (direcció N-O) vorejant el llac de Malniu i seguir-lo fins arribar al coll que ens queda a sobre, on hi trobem una petita esplanada (des d'aquí ja veiem el cim). A partir d'aquest punt ens desviem al N-E per arribar a la carena, un cop a dalt ens trobem una gran esplanada, la qual hem de travessar fins arribar sota el pic. Ara ja només falten 500 metres de "forta" pendent per xafar cim.

DESCENS: pel mateix camí.

Llac gelat de Malniu

Esplanada a mig fer

Poca neu i molt vent

Ja hem fet cim

El mon del gel

Hola a tots!

Aquí veureu una mica el que és escalar amb gel de glacera. Sóc un dels pocs practicant d'aquesta modalitat en el poble d'Olost, però que sapigueu que també existim.
Les fotos que veureu són de l'estiu del 2007, en el mar de glaç de Chamonix(França).

Una mostra d'una reunio, "abalacof".

Aquí escalant una mica. Pica pica!

Puig

Pau

Puig de Fontlletera (2575m)

És dissabte 29 de desembre del 2007. Ens llevem mooolt d'hora..és fosc i els carrers encara no estan muntats. Agafem la kangoo i quedem al collet de st.Agustí amb la Núria i el Jordi. Parem a agafar forces a Ripoll i continuem. Deixem un cotxe a prop del refugi d'Ulldeter, on anirem a dormir. Amb l'altre cotxe anem fins a Tregurà i continuem per la pista fins al punt de partida. Allà ens adonem de la gran badada del dia: cap dels quatre ha pensat en deixar els sacs, menjar i històries diverses del Roger i meves al cotxe del Panadero. Així que se'ns plantegen dues opcions: o caminem amb pes (bastant pes) o algú (el Roger s'ofereix) camina una estona amb nosaltres, gira a buscar el cotxe i ens retrobem tots al acabar la ruta més o menys planejada.
Comencem a caminar i el paisatge és inmillorable, igual que el solet, que ens va donant ànims silenciosament.
Bé, entre que al final hem començat una mica tard i que anem relativament amb la calma, se'ns fa un pèl tard i optem per fer una drecera...jeje. Sí, una d'aquelles dreceres que et fan fer una volta de 2hores.. Al final veiem que no podem fer la volta que haviem pensat i decidim pujar fins dalt la carena i vorejar-la.
Tot i que la pujada va ser dura, un cop a dalt a tots ens va tornar el somriure i de rebot, vam arribar fins al cim de Puig de Fontlletera.
Allà vam dinar tots 5 (els quatre de l'inici més un gos acompanyant que vam trobar i que ens va seguir fins al final.. i que no en direm el nom..)
Bé, el cas és que tot va bé si acaba bé. i així va acabar: amb una ampolla de vi que portava el Panadero per sopar!
Amb això i uns jocs de taula semblava que la nit s'animava.. però a les 10 ens van fer passar a dormir més ràpid que el vent.
L'endemà no massa bon temps. Caminem un trosset pel camí de Coma de l'Orri i cap a terres bagenques! jeje
salut!
p.D. el gos es deia Farruquito...