bÀbArU!*

mini stage a Age-Targassonne

2012-01-02T20:45:00.000+01:00

27 i 28 de desembre de 2011. Berni, Iker, Edu, Roger i Carme (Suro i Nyoc)

BoNiTo (Fontainebleau)

2011-12-25T19:04:00.001+01:00

Agafem el tren a Figueres en direcció Gare de Lyon (Paris).

Des d'allà baixem fins a Arbonne la Forêt (el nostre refugi durant la pròxima setmana).

L'endemà anem al sector 95.2. Hi ha humitat, però també bon tacte. Anem d'un bloc a l'altre.. eufòria!

Dilluns ens acostem a la ciutat de Fontainebleau: atraccions. chateau i croïssant!

Tornem al bosc i anem al sector Bas Cuvier. Satisfacció, por, altura i sorpresa.

Dimarts caminem i acabem a l'Isatis, on se'ns fa literalment fosc fent pegues i pegues.

7 de desembre. dia de treva. Paris, la tour eiffel, escales. pluja. felicitat. bona companyia. passejada. formatge, vi. espelma i pastís. somriure. 27 anys.

El dijous i el divendres comencen força ennuvolats, amb molta humitat i vent.

Visitem algun sector (elephant, creu de calvaire, gorges d'apremont..), però amb poques treves.

Un lloc on cal tornar, i si pot ser, per una bona temporada. inacabable Fontainebleau!

Hautes Alpes - Parc Nacional dels Ecrins

2011-08-17T13:27:00.000+02:00

Glacier blanc

bloc a Ailefroide

de camí..

...al llac Eychauda (2514m)

via ferrata (Fressinières?)

Pont d'Asfeld a Briançon

pUnT i SeGuiT

2011-06-04T10:25:00.000+02:00

El maig ha estat un mes de nervis, novetats i canvis. Fi d’algunes etapes i inici d’altres.

Feia dies que volíem tancar la temporada de bloc a Targa però per una cosa o altra feia més d’un mes que no sortia a fer bloc.

Així que encara amb el regust dolç de la victòria del Barça a la Champions, ens llevem (més tard del previst..), carreguem crash-pads, Nyoc, Roger i Carme a la kangoo i cap a le France, on l’’aire fresquet i el sol fan una bona combinació.

Comencem escalfant encara amb la mandra a sobre. Tot fa pensar que no serà un dia per fer grans projectes..
Explorem l’Aigle sense massa motivació. Dinem i baixem al sector Taz

Traspassem un moment la frontera imaginària fins al sector Balcons bavards i allà trobem el frappe l’acier; un bloc que surt amb regletes per anar a buscar uns romus. Hi faig uns pegues i sense estar-ne massa convençuda pillo el romu amb esquerra, ajunto al costat amb dreta, reboto amb dreta, canvio mans i amb un feeling de peus (aguantant-se per moments), passo mà dreta més amunt i pujo peu esquerra fins dalt i.. pling!.. es crea el somriure de satisfacció! Sembla que després de tants dies tampoc estic tan malament! ;-)

El sol se’n va, igual que la resta de gent del sector.
Som els últims a marxar i ens despedim en solitari de Targassone fins la pròxima temporada.

o no del en solitari..

L'ocasió s'ha de crear

2011-04-21T15:17:00.001+02:00

Aprofitem uns dies diferents per cumplir amb la nostra visita anual a Albarracín.

Les prediccions del temps per internet no pinten massa bé, tot i que comparant pàgines diferents, sembla que no parlin del mateix lloc..

Diumenge, de camí, parem a prendre vistes al sector del Cogul (Lleida) i fem un tast ràpid dels seus blocs.

Dilluns arribem a Albarracín i passem el dia al sector Arrastradero, on deixo molts projectes; entre d'altres, el cazo tranks. (aniré menjant algun petit-suisse a veure si hi ha sort!)

Cazo tranks

sector Arrastradero

Dimarts el temps ens respecta i no ho desaprofitem; passem pel Cabrerizo, el Techo de don Pepo i acabem les forces al Pàrking. Pegues i més pegues, blocs i més blocs, encadenes pel Roger i molts projectes per mi!

I llavors si, comença a xispejar i durant la nit va caient alguna gota.

Ens llevem dimecres amb un sol tímid que intenta fer-se un lloc, però l'aigua pot més que ell.. Pleguem veles i cap a casa!

pàrking

al techo de don Pepo

See you soon!

"No és una nevera..."

2011-04-04T12:40:00.000+02:00

"... és un matalàs" (Savassona, 3 d'abril de 2011. una conversa qualsevol..)

Deixant de banda algunes converses enriquidores entre pares i fills, se'ns ofereix amb el Paco una espècie de 2x1, 2x2.. que no deixem escapar.
Així que els dos ens emportem a casa El llançament d'en Sabu i la Caça primeres. Bé, literalment a casa no ens els emportem, tot i que a algú li passa pel cap..!

FlOr De PrImAvErA

2011-03-29T12:44:00.001+02:00

Dissabte passat ens arribem fins a Targassonne, on ens rep un sol esplèndit! cap al migdia el cel es tapa i la pluja ens fa fora una horeta abans del previst. No obstant, m'emporto la meva primera "flor de primavera" ...: Le bal du plancton

Le bal du plancton (la baleine) :

retrobament

2011-03-07T17:23:00.000+01:00

Després de dies i setmanes aplaçant la visita a Targassonne, aquest dissabte tot va coincidir i es va posar de cara. A més vem poder retrobar-nos a la roca amb la Leti, l'Oscar i el Guillem

- el Nyoc i el Baster a la seva..- ;-)

Molts pegues, "caliu femení" (necessari i enyorat), solet, bones sensacions, pròposits, projectes i molta pedra!

Fins aviat!*

més a http://clecas.blogspot.com/

...I just know where is my flow

2011-02-14T17:32:00.007+01:00

Ganes + bones sensacions = el cos no respon, frustració i decepció

Menys expectatives + menys il·lusions = Surten més coses i més fàcils, puja l'autoestima, tornen les ganes (i apareixen unes agulletes brutals)

les matemàtiques mai han estat el meu fort.. potser per això no entenc aquestes contradiccions..
sigui com sigui, gran i profitós dia a Savassona.

Fa un temps acostumava a sortir amb gent més forta que jo.. ha arribat un punt en què puc sortir amb gent més jove i alhora més forta.. no sé com atrapar-ho!! ;-)

Paco a Hom Mani Petmehom

plus Balears..

2010-11-15T18:08:00.005+01:00

De manera força improvisada passem la última setmana d’octubre a Eïvissa.
Fins escassos dies abans desconeixíem que hi havia zones d’escalada, o almenys tants sectors (fins a 12) i tan diferents. La majoria d’aquests estan situats al nord de l’illa però també algun al sud.

No és difícil imaginar-se que no recordo els noms..

voilà MaLLoRcA

2010-09-13T21:26:00.005+02:00

Cala Barques

Portocolom

Sa Calobra

PiRiNeUs AtLàNtIcS

2010-08-19T12:47:00.010+02:00

Cavallers (Vall de Boí)

Bagnères de Luchon

Llac d'Oô

Bloc a Pont du Camps (valle de Ossau)

Pic du Mondarrain

Platja Port de Socoa

3a marxa via fora

2010-07-06T21:34:00.004+02:00

Aquí teniu les fotos de la 3a marxa Via Fora d'aquest diumenge passat a Olost.
Per saber-ne més, al blog de "senderators"; http://blog-ca.senderators.com/marxa-resistencia-via-fora-2010-673248.
Merci per venir i per la crònica!
fins la pròxima!

3a marxa via fora

Aviat més informació i les fotos a la pàgina web del club: http://ceviafora.com

plus Targasonne

2010-06-04T13:28:00.007+02:00

Ahir dijous ens tornem a escapar per passar la tarda entre els sectors Arche, 3 grasses i canal.

Al baixar del cotxe ens adonem que la guia de targasonne ha preferit quedar-se a casa.. així que decidim caminar i provar tot allò que ens agradi o ens cridi l'atenció.

A l'arche ens llimem una mica les pells; el Roger per aconseguir rêve-errance (7a+) i jo un bloc molt a prop d'aquest, dels que et fa agafar pique i no marxes fins que l'has tret o ja no et notes els diets!; el nº36 (6a+).

Al sector Arche

Els dos marxem contents del sector i anem a provar més blocs; alguna placa i algun sostre molt xulos i que no surten a les ressenyes.

lo peor del dia... plaga de mosquits!

..En episodis anteriors...

El dia 24 de maig aprofitant el pont pugem a Targasonne amb l'Eli i el Toni. Crec que passem pels sectors Taz, carrière, baleine i no sé si algun més..

El Roger s'emporta la Baleine

Toni.. no me'n recordo de gaire res més!.. afegeix els teus o.. actualitzeu el vostre blog!! ;-) fins la pròxima!

1609: Albarracín - Almansa

2010-05-25T19:49:00.005+02:00

L'atzar (o el destí) van fer que dijous al migdia agafessim el cotxe fins a Albarracín, on encara vem tenir una estona de llum per estirar el cos i provar alguns blocs després del viatge.

L'endemà ens passegem i observem algunes de les famoses "pintures rupestres" que hi ha per la zona i ens endinsem al sector techos, on passaem bona part del dia.

Al sector techos

projecte per quan estigui molt forta...

Cap a les 6 de la tarda tornem a agafar el cotxe fins a Villagordo del Júcar (Albacete). Allà ens trobem amb 6 olostencs més que baixen amb intencions de córrer l'endemà a la XI mitja marató d'Almansa. Al final 5 valents decideixen córrer (junt amb més de 4000 participants) mentre 3 més ens ho mirem des de la terrassa d'un bar..
Passem dues nits en una casa rural de lujo i diumenge després d'un tapeo pugem cap a terres catalanes.

Porticons blauS...

2010-05-18T13:06:00.006+02:00

Després de posposar la visita a Targasonne durant gairebé un mes, aquest diumenge travessem la frontera en busca del chaos!
Parem a mig camí a esmorzar i reemprenem la marxa direcció le France. Arribem i el cel sembla que s'està tapant per una capa de núvols cada vegada més gran... l'aire és fred.. Renego per haver deixat l'anorac i el gorro a casa..i mentres, el Roger riu dient que al cap d'una estona tindrem calor! .. ia!..(qui s'ho creu?)

Busquem uns blocs per escalfar; tenim l'ull posat al sector de la Baleine però decidim caminar una estona per anar agafant temperatura i prendre vistes d'altres sectors i blocs.

Passa l'estona i cada vegada més el sol guanya la partida als núvols;dinem asseguts al sofà/crash-pad i en màniga curta!

Després de passar per diferents sectors i provar força blocs (alguns d'ells molt bons), acabem la tarda acompanyats per en Pierre i família al bloc de la Balena, on els romus ja estan una mica massa rescalfats.

Marxem amb mitja pressa amb la intenció de veure almenys la segona part del barça, però al arribar a la frontière un policia ens demana la documentació mentre l'altre s'espera a l'altre cantó del cotxe amb la metralleta... Entre això i que de tornada no passem pel túnel, arribem a Olost al final del partit!

Molt bona sessió de bloc, tranquil·litat i regal d'imatges i paisatges.

..spring..

2010-03-26T11:56:00.007+01:00

La seu d'Urgell 20/03/2010

white images

2010-03-11T14:56:00.004+01:00

KäLtE

2010-02-16T12:57:00.006+01:00

sun is shining

2010-01-27T11:50:00.006+01:00

Després de 2 mesos "fora de joc", i tot i que encara no està tot decidit i falten coses per saber.. Sembla que tornen a sortir tímidament les ganes (de moviment, d'activitat, d'excursions, viatges...!!). Sé que he d'anar amb la calma, però mica en mica i si durant aquest mes que ve tot va com ha d'anar...Sembla que el sol tornarà a brillar!!

Durant aquest temps..mil coses inesperades..reflexions, visites sorpresa, una altra manera d'agar-se les coses, un altre ritme de vida, limitacions, protecció, adonar-se de coses.. Un barreig de sensacions i sentiments tots encaminats, al cap i a la fi, per millorar i adonar-me una vegada més que s'ha de viure (viure rient!)

Gràcies a tots i totes!

i aquí.. resultat d'hores lliures..! www.flickr.com/photos/crespiera

booones festes!

2009-12-24T11:56:00.006+01:00

Tot i que no sóc massa partidària de l'esperit aquest de Nadal (més que res perquè hi ha gent que et somriu quan no ho fa la resta de l'any i et desitja coses que ni tan sols pensa..)..vulguis o no, t'hi acabes trobant més o menys al mig.. Així que si tot això ha de servir com a excusa per trobar-se amb la família i amics i celebrar alguna cosa..benvingut sigui!

Bones festes a tothom!!

http://www.youtube.com/watch?v=UECBtWLpAyI

07/11/09 Edu Sallent i Quim Bretcha (CE Via Fora)

2009-11-03T13:27:00.004+01:00

9a FES-TA BRUIXA

2009-10-25T22:16:00.001+01:00

missió complerta

2009-10-18T20:39:00.008+02:00

Feia ja un temps que m'havia de sentir a dir que això de no haver pujat mai al Matagalls ratllava el pecat.. així que, o em decidia aviat,o el fred podria amb mi.

No sé per quina extranya raó no se'm va acudir abans buscar alguna cosa sobre el tema a internet.. El cas és que ahir al matí (18 d'octubre) vaig sortir de casa creient que des de St.Marçal, em plantaria al cim del Matagalls en una horeta...(o almenys això m'havien dit més d'un..)

Bé, estalviant detalls...; fa una estona m'ha passat pel cap mirar alguna pàgina web, i a la primera (http://montsenyrural.net/matagalls) em trobo un text on explica que hi ha dues vies d'accés:

"la més fàcil surt de Collformic i requereix un esforç a l'abast de pràcticament qualsevol persona".

" Els més valents podeu pujar al cim partint des de St.Marçal; el camí és més llarg, necessitareu de 2,5 a 3 hores .." (?¿!?!!?. si ho hagués mirat abans de pujar...!!Si al final hauré fet récord i tot..).

Al final fem cim, una baixada bastant lleugera, avui agulletes...i... missió complerta!

Als Portals de Montserrat ...

2009-09-22T13:09:00.007+02:00

Dia: 19 de setembre

Lloc: diferents "ofertes" a triar.. i com alguna altra vegada ho hem de fer condicionats pel temps.. al matí a Olost 12 graus...

Al final triem Collbató, on s'hi celebra el I Open d'escalada en bloc. Quan arribem allà.. 22 graus.. sembla que hem triat bé.. Més que res perquè cap al Pirineu pintava pluja gairebé assegurada.

Després d'algun contratemps pel camí, arribem a Collbató, on uns 60 participants vem passar el matí a la pista poliesportiva del poble, barallant-nos amb un total de 15 blocs. Bé.. alguns no vem arribar a provar-los tots.. Potser el nivell es disparava massa en la majoria de blocs.. o potser no.. depenent dels flams de mató que t'haguessis menjat abans de començar.. el meu es va quedar al cotxe, així que potser era el que em faltava..

De totes maneres, vaig poder encadenar alguns blocs i provar-ne d'altres.

Vaig a fer un altre apunt.. sempre amb intenció constructiva.. L'open començava a quarts d'11 del matí, si no ho recordo malament... i no era fins a quarts de 9 del vespre que s'acabaven les finals i es feia el "fi de festa" amb el sorteig de material.. Simplement parlant amb algun altre participant, vem arribar a la conclusió que potser l'espai de temps era massa, si més no per la gent que venia de fora "a passar una estona".. Nosaltres, un cop tips i cansats, després de dinar, decidim tirar cap a casa.

Però només arribant a la capital del Bages algú insisteix "dissimuladament" en anar a veure el rocòdrom de Manresa.. així que parem allà, i acabem de fer alguna via abans d'anar cap a casa.

Per cert! també he vist que hi va haver final masculina i femenina.. Ens semblava haver llegit que tothom participava en una única categoria.. Potser sabent-ho, m'hauria inflat a flams durant la tarda per intentar fer-me un lloc a les finals... (tot i que no sé si n'hi hauria hagut prou..).. D'on no n'hi ha... ;-) .. El cert és que com a noia potser tens més alicient que pensant que competeixes per igual amb tots els nois..

S'ha de dir però, que la organització ens va tractar molt bé!

Go, go, go!!!

Rocòdrom Paul Harris (Manresa)

ELI,TONI, ROGER i CARME.

Seguirem caminant

2009-08-31T12:27:00.003+02:00

Milers de passes per un mateix camí però que alhora és nou cada vegada.
Més temps lliure, activitats diferents.

Fa uns dos mesos que m’acosto ben poc a la roca i encara menys a la resina.

La retrobada amb la roca va ser més o menys “lleugera”; la falta de confiança, els dubtes, la indecisió... típics i tòpics quan fa un temps que no escalo.

A la resina la vaig tornar a tocar ahir... I avui, gairebé cada part del meu cos està empapada d’aquell dolor peculiar i tot i que contradictori, més o menys satisfactori... agulletes?!

L’estiu...Estones amb els amics, xerrades, retrobaments, passejades, convivència, postes de sol, sopars, festes, viatges, cançons, paisatges, imatges... vacances.

...vacances que ja s’acaben però que darrere seu deixen pas a una nova etapa.
Intentar que la rutina deixi passar els bons moments, aprendre a disfrutar cada minut i cada sortida tant o més que com fins ara.

Sentir-se viu, amb ganes de món.

Canvis...

Navegant solitari...

2009-07-17T12:47:00.008+02:00

Després d'estirar una mica les cames amb la caminada nocturna de St.Feliu, l'endemà diumenge (12 de juliol) amb algunes agulletes (...estic en plena forma..) passem a buscar al Puig i anem direcció a Tossa.

Hem imprimit algunes ressenyes d'unes petites coves d'allà on es pot fer psicobloc.

Des de Tossa enfilem un tros de carretera direcció St.Feliu de Guíxols i sota un mirador trobem les roques.

Els interessats examinen i proven les vies. i se'n surten prou bé.. tant, que s'emporten els aplaudiments d'algun aficionat espectador.

Jo no me'n perdo cap detall.. us deixo un tast en forma de fotos

La primera cova (baixant a l'esquerra)

la segona cova

... jo també hi era...

2a marxa de resistència Via Fora

2009-07-02T12:11:00.005+02:00

Fotos i informació a : http://ceviafora.blogspot.com/

Zugarramurdi

2009-06-17T10:49:00.004+02:00

"En el Pirineo occidental, superado Baztan y a escasa distancia de la frontera está Zugarramurdi, el pueblo de las brujas, donde fantasía y realidad se mezclan para regalar a la imaginación la posibilidad de hacer un apasionante viaje a través del tiempo.
Su cueva, que se encuentra próxima al pueblo de Zugarramurdi, se puede visitar hasta el anochecer.
No contiene estalactitas ni estalagmitas, ni en sus paredes se han descubierto pinturas rupestres; pero conserva un atractivo casi único: hasta el siglo XVII acogió supuestamente akelarres, reuniones paganas en las que hombres y mujeres (brujas y brujos para la época) escapaban de la cotidianeidad a través de festines desenfrenados, danzas en torno a hogueras y orgías a la luz de la luna."

Al poble de Zugarramurdi no hi ha on escalar, tot i que hi ha diverses zones properes.
De totes maneres, el viatge té més relació amb les Coves que hi ha (i la seva història), que amb l'escalada.
Aquest divendres marxem cap a Navarra per formar part de la festa de les bruixes d'aquell poble.
Si algú s'anima, dissabte a les 19:30 l'Akelarre de St.Feliu Sasserra pels carrers de Zugarramurdi!!

Be water, my friend

2009-06-03T11:08:00.009+02:00

Diumenge al matí marxem del Bages amb tres dies per endavant. Sense tenir massa clar el destí final, anem direcció als Pirineus.
Passat el migdia arribem a Cavallers (a la vall de Boí).
Fullegem la guia d’escalada que portem sobre Cavallers, però no escalem.

El pantà de Cavallers

A la tarda decidim acabar d’arribar fins a Benasque. Abans de sortir, amb el destí una mica incert, vem demanar 4 guies amb infinitat de sectors i llocs, i per tant, bastant per triar. Així que el primer que fem en arribar a Benasque és... comprar una altra guia! ...

Vistes Benasque

Així que el dilluns a mig matí ens acostem fins al sector de Sesué (de Benasque). Un dels sectors més populars segurament pel fet que el peu de via és la carretera vella que portava a Benasque. (i per tant, no hi ha aproximació)
Als primers metres de les vies encara es veuen les conseqüències de les màquines quan es va construir la carretera. Tot i això, la roca és bastant bona, i hi ha graus per tothom.
Per cert! Aquí ens trobem amb l’Arnau (i família), que amb només 2 anyets, s’atreveix a escalar la seva primera via!

El Roger al sector Sesué

Cap a mitja tarda decidim deixar el sol i anem al sector de Sahun, on hi toca l’ombra.
El sector no és gaire lluny de l’anterior. Nosaltres pugem amb la kangoo fins a dalt (tot i que la pista no està en massa bon estat) i així en un minut a peu som a les vies.
Aquí la roca és molt bona. Algunes vies amb xorreres i algun desplom, però també algunes plaques.

Roger i Carme a Culumna durruti

Dilluns al vespre ens truquem amb l’Eli i el Toni i acabem de concretar on ens trobarem. L’endemà a les 11 tornem a ser a Cavallers, i avui si que escalem.
Anem tots quatre al sector Antro. Les vistes gairebé inmillorables. Les vies bastant bé; algunes amb algun pas fi, mig d'adherència, però també algunes amb regletes i cantos bons per disfrutar.

L'Eli i el Toni escalant a el Antro

Roger a el Antro

El més impactant d’aquesta escapada no es pot explicar amb paraules (per això les fotos, tot i que el millor és veure-ho i viure-ho); el paisatge, les vistes, alguns punts que encara queden de neu, les roques, les muntanyes... i aigua, molta aigua.

Escapada de dilluns

2009-05-27T13:30:00.002+02:00

Aprofitant que dilluns vaig plegar a les 7, em vaig acostar fins a Savassona per acabar d'aprofitar l'estona que quedava de llum (que no era poca..).
Així que vem trobar-nos amb l'Eli, el Toni, el Jordi i el Roger, que ja feia més estona que hi eren.
Algun bloc, alguna via, i un bon sopar!
(www.esbaiolat.blogspot.com)

La Gravera

2009-05-18T12:31:00.008+02:00

Amb alguns símptomes ressacosos després de celebrar el 2n títol del Barça, diumenge quedem el Puig, el Roger i jo per anar a escalar. Pugem al cotxe direcció al Berguedà. Pensem i comentem les zones i al final triem la Gravera; un sector molt tranquil, amb vies d'uns 15m aprox. amb alguns forats però també amb algunes plaques amb trossos d'adherència.

Fem algunes vies i el meu termostat detecta una temperatura inferior a la mínima per escalar en bones condicions (algú diria que s'ha girat un ventet suau, o que fins i tot s'està bé..).
Així que amb l'excusa del "fred" i el curs de fotografia que hem començat, em dedico a remenar les càmeres de fotos que portem..

Puig, les que surts tu són casi totes a la teva càmera! (si en vols penjar alguna, me la passes!)

Un toc de Savassona i Ogassa

2009-05-11T10:29:00.005+02:00

Ahir va fer una setmana que vem guardar la corda a l'armari per acostar-nos fins a Savassona. Una passejada curta; escalfem una mica, i trec 2 blocs dels 4 que provo. Està prou bé tenint en compte que ja ni me'n recordava dels romus de Savassona (i amb el carinyo amb què els has d'agafar..)

Abans d'ahir, tornem a agafar la corda, però també amb una tarda tranquil·la per endavant; ens retrobem amb Ogassa!

El què se'n desprèn d'aquella tarda és una obligada recomanació:

Els ulls de la Gemma (6a); una via plena de forats, mantinguda, molt guapa.

Salvatge oest

2009-05-05T10:08:00.012+02:00

Tot comença dijous passat, durant una escapada a Montgrony. Allà el Jordi em comenta el plan del finde. Al vespre en parlo amb la Carme i ella ja feia dies que tenia ganes d'escampar la boira. I res, cap a Lleida s'ha dit.
Arribem a les 3 de la tarda del divendres al poble de Tartareu i ens dirigim el sector L'obsessió de tibar. Allà ens trobem amb el Jordi, la Jes i la Llana.
Escalem i escalem i la Carme amb l'ànsia a flor de pell encadena Narcolèpsia (6c) al segon pege (tope rope)

Un cop a les furgos comentem la jugada i decidim anar a Balaguer a fer un mos. Unes tapes(montaditos, braves,...) i llavors, no podem amb les pizzes, biquini i espardenya.
Un cop tips, anem de cara el jas; el lloc escollit és Sant Llorenç de Montgai. Abans però, unes cartes i unes birres(això que no falti). Ens llevem entre parets, amb un sol radiant embrutat per alguns núvols grisos i amb una tranquil·litat increïble.

Avui, el destí és Camarasa, al sector Fashion. Fem una caminada d'uns 40' per culpa d'una barrera que no sabiem. Un cop allà unes escalades i quan el sol entra al sector ja estic petat, bé, petadíssim. Vies de forats sobre una paret d'uns 20 metres(a part de forats també hi havia molts cucs, cucs negres i amb escames).

Tornem al cotxe sota un sol de justícia i cap a casa que avui fan el Barça(vaia partidàs). Passem per Artesa de Segre i com no, el forn on tenen les coques més bones ens crida. La parada és obligatoria. Mmmm! Boníssima!

PD: Jordi avui ens saltem els drets d'imatge, la foto val la pena.

Això és Can Pixa!

2009-04-28T13:06:00.004+02:00

Un cop obert el túnel de Bracons, gairebé era obligat escapar-nos a Sadernes. I després d'uns dies d'anar-ho dient, dissabte passat ens hi vem acostar. Dubtàvem de si la barrera estaria oberta o tancada. I resulta que estava oberta, i que la gent devia estar més informada que nosaltres, perquè gairebé no hi cabia cap més cotxe als pàrkings habilitats.

Al final aparquem al 4t i ens adaptem una mica als sectors dels voltants més o menys pròxims i decidim pujar a Can Pixa (vies més o menys llarguetes, amb alguns forats, algunes més placoses, mantingudes).

Quan hem fet un parell o tres de vies cau alguna gota que ens mig intimida fins a plegar la corda.. però abans de plegar tots els trastos a la maleta, ja no cau res, així que tornem a desplegar i fem alguna cosa més fins a mitja tarda.

Per Sant Jordi...

2009-04-24T10:14:00.004+02:00

... una escapada al forn del Cargolaire!
Teniem poca estona, i feia dies que ens convenia, així que ahir al migdia ens vem acostar fins a Calders.
Sí, és cert que vaig negar-me a anar a les vies a l'ombra de Collsuspina (però perquè uns dies abans hi haviem anat i encara degotaven!). Així que enlluernada pel sol (en alguna ocasió, literalment..) i el bon temps d'ahir, decideixo que tinc ganes d'anar al Cargolaire, passant per alt advertències força clares com un "farà molta calor"..
Arribem al sector i trobem un altre cotxe al pàrking (aparcat de la pitjor manera), baixem i trobem una parella asseguts; ella a l'ombra amb ulleres de sol, ell al sol, amb la samarreta al cap... semblava que s'anessin deshidratant per moments.. Ens demanen sobre algunes vies; era el primer cop que anaven al Cargolaire (m'imagino que al saber això, automàticament el Roger devia pensar; "no m'extranya, si sapiguéssiu que fa aquesta calor, no haurieu vingut ... bé, nosaltres també som aquí però perquè NO he decidit jo el lloc!"). ;-)

Anem per les nostres i escalfem una mica abans de provar La Seca (sessió 1), una de les poques vies assequibes que em queden per provar o fer al Cargolaire. Al primer pegue faig bastant el xoriço.. després dels 2-3 primers passos de l'entrada en ve un de llarg (que a part de no veure el canto enlluernada pel sol... ja ho sé, no és excusa..), doncs que ni l'ensumo.. Vaig tirant amunt per veure més o menys com va tot i la torno a deixar muntada.
Al segon pegue tot va una mica millor (tot i que em falta el pas llarg de baix).. Me l'apunto per per deures llunyans.. més que res xq el dia que tornem al sector, procurarem no haver-nos d'amagar a l'ombra!

Dintre de tot.. un bon sant jordi!

Un bocí d' Albarracín

2009-03-22T19:33:00.010+01:00

Doncs sí, aquest any hem rebut la primavera des d’Albarracín (visita pendent i gairebé obligada des de feia temps).
El fet que la ciutat sigui declarada monument nacional i que actualment estigui proposada per la UNESCO per ser declarada Patrimoni de la Humanitat, sumat al seu paisatge, a les 14 pintures rupestres que s’hi han trobat, i com no, a l’immens bosc on portar els crash-pads i fer bloc.. dóna un resultat de pàrkings habilitats plens entre setmana!

Nosaltres vem arribar el dijous a mitja tarda. L’altra mitja la vem passar al sector Techo de Don Pepo.
L’ endemà donem una volta pel poble d’ Albarracín, veiem de passada les pintures rupestres de la cueva de Doña Clotilde i passem la resta de dia per dins el bosc, sobretot al sector el Sol.

Un lloc on segur que tornarem.

Piano, piano...

2009-03-14T20:38:00.001+01:00

Avui hem aprofitat una estona al migdia que els dos teniem lliure per anar a disfrutar del solet que feia a St.Joan, acompanyats per una situació insòlita;només he escalat jo. Així que tenia el crash-pad totalment a la meva disposició.. Hem passat per la Baldufa, per l'Hamburguesa i per un o dos blocs més on he anat escalfant per dedicar els últims pegues del dia (i els bons) al Piano.

Redireccionant

2009-03-12T22:59:00.000+01:00

Creiem que ha arribat el moment de fer una distinció entre les activitats directament relacionades amb el Club excursionista Via Fora i les nostres sortides i activitats.
Així que a partir d'ara, el nou blog "ceviafora.blogspot.com" servirà exclusivament per publicar notícies sobre el mateix club i el búlder cal ferrer.
Nosaltres (Roger i Carme) i les nostres escapades, continuarem a “calferrer.blogspot.com”
Ens veiem!

FOTOS 1a cursa de muntanya Via Fora

2009-03-09T12:43:00.001+01:00

8 de març de 2009, Olost

1a cursa de muntanya Via Fora

Aviat més informació i més fotos!

Passejant

2009-03-02T13:34:00.007+01:00

Dissabte al matí aprofitem per baixar a Manresa a fer algun encàrrec. Feta la feina, anem a l'esplai. Hem quedat amb l'Aitor a Sant Joan del Bloc. Quant de temps Aitor! M'alegro que t'hagis millorat dels petits problemes de salut.

Després de posar-nos al dia ens disposem a escalar una miqueta. Escalfem a un bloc proper al Míssil. Quan ja hem entrat en temperatura anem a l'Ullal. Aquí provem un parell de linies; una de fisura/asperó i l'altre de placa(peus precaris i mans romes).

Carme a l'Ullal

Aitor i Roger a la placa

Aitor apretant i divertint-se al bloc de l'Ullal.

Continuem caminant i anem a un bloc una mica més amunt del bloc Artes. Aquí fem unes tres linies. Per temps que passi l'Aitor continua fort com sempre.

Bloc 23 de la guia dels alemanys. Carme a la trave i Roger al dinàmic.

De seguida ens toquen les tres i cap a casa que hi ha feina!
Un bon matí(una mica escuet) amb un bon amic que feia temps que no veiem. Cuida't i fins la
propera(que sigui aviat)!

Dejavú

2009-02-25T11:29:00.005+01:00

Diumenge al matí agafem el paper amb les ressenyes i l'accés per arribar al sector Bellavista - Sales de Llierca, sortim de casa, recollim al 3r passatger i marxem cap a la Garrotxa.

Vistes de part del sector

Aparquem el cotxe i fem una patejadeta que ens recorda les que temps enere haviem fet per anar a escalar a Montserrat. Arribem al sector, i déu ni do la gent que hi ha.

Ens posem a escalfar en una via que la graduen de 6a. La provo en top-rope per agafar confiança al nou sector o al tipus de roca... i quedo distreta! Al principi peus bastant precaris, d'adherència, a mitja via unes pedres marró curioses ajuden a fer-ho més escalable, i a dalt torna a escassejar una mica.

Bé, potser només és aquesta via, potser està una mica sobada.. Anem a provar un altre 6a més a la dreta, i els primers passos repeteixen el mateix (peus casi inexistents), a mitja via es repeteixen les pedres com enganxades i a dalt aquesta es deixa fer més bé.

Anem al final del sector i veiem una via amb unes xorreres que ens recorda la via "Buff!!"d'Alaró (Mallorca), plena de xorreres.

Acabem el dia amb un V+ i comencem a baixar que el sol ha marxat i aviat serà fosc.

Primer tast de Lluçanès

2009-02-23T20:40:00.005+01:00

Aquest dissabte vem fer el primer tast als nous blocs que van apareixent pel Lluçanès.

Comencem provant la Sargantana (amb les dues o tres línies que surten rectes i la trave Al tanto que vas de canto)

Bloc la sargantana

trave Al tanto que vas de canto

Després baixem al bloc el Hacha i provem Àntrax, el lance i AK-47. Deixo gairebé literalment les pells provant el lance, amb la Leti ens quedem a un pas d'Àntrax (només falta la sortida), mentre que el Roger (que hauria d'anar amb la calma per unes molèsties) treu l'AK-47.

AK-47

Acabem de l'Hacha i anem a veure la resta que van netejant i provant alguns blocs que van sortint.

Manya provant el lance d'un project

Comença a fer bastant fred.. i hem de guardar forces per l'endemà, així que cap a casa!

Dissabte de Corones

2009-02-17T10:38:00.006+01:00

Dissabte era obligatori aprofitar el sol i la temperatura, així que rebem un missatge de l'Oriol dient que ells es decanten cap al Ripollès, i nosaltres fem el mateix; destinació: roca roja de corones.

A l'hora que nosaltres arribem ja hi ha més de 10 cotxes al pàrking.. però som els únics que pugem fins dalt amb la kangoo ;-). Una caminadeta més o menys planera d'uns 15-20' i ens plantem al solàrium de les vies.

Amb el Roger comencem amb un 6a, prou bo per escalfar, tot i que a les dues últimes xapes el tema s'afina (si et col·loques en diedre no és tan complicat), però amb els dies que feia que no agafava la corda, no me'n fio ni un pèl!

El Roger fa alguna altra via més dura i després obre un 6b+ (sopars de duro?), amb sostre raro a l'entrada.. la provo a top-rope (fent AO's a l'inici..). Cap a dalt la via flanqueja a l'esquerra i els passos de dalt són més finets.

Provem un 7a amb les 3-4 primeres xapes fàcils (jo em planto aquí), perquè el que ve és massa per mi i perquè el pectoral m'ha avisat.. Després el prova l'Uri (fotos) i el fa flotant..

Per acabar el dia provo un 6a força assequible (vull dir per mi), però que a dalt m'ho miro moltes vegades.. això de "tirar-se" (diga-li tirar-se, diga-li fer un dinàmic), sense veure clar on t'has d'agafar no em convenç.. Al final però, l'obro jo fins dalt.

Com plegar una corda (capítol 1)

Ara el faig!

2009-02-12T16:16:00.009+01:00

Un dimecres marcat per la bogeria meteorològica. Ens truquem i quedem per fer una visita a alguna de les zones del Trinagle d'or. Quedem a l'àrea de Gurb, abans però li envio un sms per dir-li que comença a ploure. Com m'esperava decidim tirar endavant i ens trobem envoltats de militars fent un tallat. Agafem la kangoo i marxem direcció a Roda. Plou poc però .... Comentem d'anar a la cova de còdul, allà podrem fer algo. Per sorpresa nostra la pluja para i veiem que a Roda no hi ha plogut. Cap a la Comarca s'ha dit. Decidim anar al bloc del Prat, on l'hi vaig comentar que hi havia un bloc d'un llançament que li agradaria. Despres d'escalfar un mica i barallar-nos sense èxit amb dues linies dures, em diu: Anem a llançar!
Ens presentem davant l'Aerodinàmic, preparem la zona d'aterrissatge i a saltar s'ha dit. El bou de Santpedor el prova alguns cops i després d'una ullada al canto on s'ha d'agafar em diu tot eufòric: Ara el faig!
Jo ja sabia que el faria, la mare que va parir el camàlic(perdona Núria). Bona bou! Aquí en teniu constància i sense portejador, això si amb un Andrea Boldrini esperant-lo per si les mosques.
Jo només l'aconsegueixo ensumar i el deixo per un altre dia.

Uri a l'Aerodinàmic.

Canvi de bloc i ens presentem al Galapat. Aquí provem Invasió venezolana i després d'uns pegues fanàtics me l'emporto. Trave tècnica sobre plans i molt fanàtica. Ja l'havia provat un altre dia i la sortida no la tenia clara, comentem la sortida amb l'Uri i trobem un manera de resoldre'l. Ara falta encadenar-lo. I res, el final ja el sabeu. A l'Uri se li resisteix i el deixa per un altre dia(descansa!). Encara li queda corda, bé matalàs, i decideix acabar fent els blocs del darrera: El precio del magnesio i Vale más un romo que nada.

El bloc del Galapat amb les linies "Invasió venezolana" i "El precio del magnesio".

1a Cursa de muntanya Via Fora

2009-02-10T11:03:00.012+01:00

1a CURSA DE MUNTANYA VIA FORA
8 de març de 2009 (inscripcions fins el 5 de març)

Per més informació: http://www.lligamuntanya.cat/

Una volta per La Comarca

2009-01-27T13:04:00.009+01:00

En un diumenge marcat per la mandra, ens deixem caure a un dels vèrtex del trinagle, i aquesta vegada no és Fusimanya, per variar una miqueta.
Una cop a La Comarca decidim anar al bloc del Prado i allà escalfem una miqueta; no hi haviem estat mai i la veritat és que està molt bé. Multitud de linies i totes força assequibles. També em tret el nas a un bloc veí, allà hem fet unes tres linies força curioses. El de més a l'esquerra tenia una sortida d'una panxeta, l'altre era d'equilibri i un de llançament.
Un cop ho em provat tot, i hem encadenat poc, ens decidim tornar cap el cotxe.

El Prado

Veí del Prado

Abans però decidim fer uns pegues a un bloc del camí. El tenia probat de l'última vegada que vaig estar per la comarca, ara ja fa 2 mesos. El primer pegue va ser de somni i gairebé l'encadeno, però a la sortida no ho tenia clar i punxo. Doncs res, controlo la sortida i feina feta. Botifarra! Ara caic al romo, com pot ser si abans ho he fet fàcil!

Carme a Salsa Roquera 6b+

La Carme es posa a provar Salsa Roquera i pegue darrera pegue cada cop el té més aprop. Cau i ja hi vol tornar, l'hem de frenar per què sense agafar aire ja hi vol tornar.
Dic hem perque ja teniem el Manya per allà enfilat escalfant una miqueta, llavors s'afageix amb mi a provar los romitos. Després de retocar varis passos i algun "empeine" que em diu el Manya, m'enduc un bloc que no em pensava pas treure i que el final surt "fàcil" i amb tranquilitat. Això si m'hi he deixat les pells, la Carme també les hi deixa, però el bloc se l'emporta.
Decidim anar a casa a dinar que la panxa apreta(i molt)!
El manyico per la seva banda, ja tip, se'n va a probar altres blocs(+ info: aisialdia.blogspot.com)

Blocs i graus

2009-01-25T17:31:00.004+01:00

Les graduacions sempre seran un tema polèmic, per parlar-ne, discutir, opinar,... en fi, cadascú hi dirà la seva. Fa alguns dies vaig penjar alguns blocs de fusimanya, no vaig dir res dels graus i ningú no ho ha preguntat. Bon senyal, perquè el capdevall el que importa és escalar. Tan és si és un boc o una via, el que importa és disfrutar mentre escalem i aconseguir bones sensacions. Com menys pensem en encadenar, més bé escalarem. Per tant, a escalar i callar!

Després d'uns dies per reflexionar, opinaré sobre el grau dels blocs ressenyats fa uns dies.

Comencem amb El bueno (III), el Feo (III), i el Malo (V).

Toni a El malo

Bloc "el sorrenc"; project

El chef (6a), la llauna (6b) i el puzzle (6c)

Espero que tots hi digueu la vostra!

Sota la mirada del Pedraforca

2009-01-20T11:17:00.012+01:00

Dissabte, després d'una ràpida reunió del club, decidim anar a Malanyeu. El temps pintava bé i la idea ja havia sortit algun altre dia.
Hi havia una temptació nocturna que ens posaria difícil anar a dormir, festa major a la Torre(concertillos). Després d'un sopar a l'Arbequina, que es va allargar fins més enllà de la una de la nit, vam cantar karaokes en català(especialitat de la casa). Un cop tips i farts vam decidir anar a dormir, vem esquivar la temptació i al llit s'ha dit.
L'endemà al matí, obro la persiana i la boira ens invaeix(a Malanyeu sol segur) agafo els entrepans i marxem cap el Centre. La Carme no ha tingut massa bon despretar però decidix venir igualment. Al aparcar el cotxe a la plaça, el Toni ens passa pel costat i ni ens veu, un crit i el tenim allà amb els ulls enganxats i els llençols marcats(va a obrir la Fonda). La fem petar breument i cadascú a la seva. Al Centre el Pana i el Joan esmorzant com dos afamats(el Pana va fer el cafre, ai! la temptació). I res, al cap de 10' marxem i una hora més tard ja som a Malanyeu.

Caminada fins les vies, ens parem a contemplar les parets i el paisatge enfarinat que ens envolta(oohh!!! anem). El camí ben glaçat ens fa fer alguna patinada i algun cop de cul.

El Jordi va donar el callo i fins i tot, es va atrevir a obrir alguna via. El Joan es va ben desfogar i per acabar es va enfrontar a un 6a per acabar ben reventat.

Les parets de Malanyeu és caracteritzen per la quantitat de forats que hi ha, tots plans i roms. Si giressim la paret el revés serien boníssims.

La migdiada dels nens...

Cansats de tants metres (vies que van dels 20 als 35 metres) decidim tornar i el camí ja no és glaçat, sinó enfangat.

Els dos barbuts caminen sense fre i el Pana ho deixa ben clar amb el seu gest, això després del meu crit.

Malanyeu un lloc amb encant!

Sumant blocs a fusi

2009-01-17T15:38:00.011+01:00

Després d'alguns dies i de noves obertures, com el Templo(aisialdia.blogspot.com i clecas.blogspot.com), Fusimanya segueix donant molt de si i només cal paciència i temps. Després de molts dies de tallar, podar i respallar, us mostro tres blocs més de la zona. Estan situats a sobre del bloc del triangle.

Per arribar-hi, s'ha d'anar cap a l'esquerra del triangle i un cop ens trobem davant del Templo girem a la dreta, travessant una petita tartera. Llavors passem per sota d'un bloc desplomat i pugem fins arribar als tres blocs. També podeu accedir-hi per el bloc de la balena i carenejar fins la vessant sud.

Espero que els disfruteu!

El sorrenc

Bloc ideal per escalfar una miqueta, on els dos primers són fàcil i el tercer una mica més difícil.

Aquest últim bloc el podeu realitzar mitjançant la mateixa entrada i sortir per qualsevol de les tres opcions. O bè, entrant desde sota, és a dir, només fent les sortides.
Tot dependrà si voleu fer bloc curt o llarg. La dificultat dels blocs va en augment d'esquerra a dreta, entenent el més "fàcil" el xef i el més "difícil" el puzzle.

Sempre ens quedara St.Joan!!

2009-01-09T11:39:00.013+01:00

Després de més d'un any, aquesta setmana em vaig retrobar amb St.Joan! (els meus inicis bloqueros!) Era el 5 de desembre i els reis van passar abans d'hora per què varem realitzar blocs molt recomenables i molt fanàtics(el regal de la Carme varen ser dos 6a's al flash, vaya bowa).
Llàstima del fred.. si estaves més de 5 minuts parat, podies quedar glaçat! .. i si feies més de 4 passos a la roca.. no senties els dits!! Era difícil trobar la temperatura adequada.. així que quan la trobaves, no podies deixar escapar el moment!..i això és el que vem fer, perquè vem trobar i van sortir blocs que valen molt la pena, i també molts projectes-excusa per tornar al sector!

Bloc de la sorra

travessia al bloc de la boina

Punt àlgid de concentració..:-) Quin mal les pedretes de St.Joan!!

L'incansable Nyoc

Per part meva, afegir que durant l'any d'absencia de la Carme a la zona, jo l'he visitat unes quantes vegades(potser 4 o 5 o ...). Sempre que visito la zona penso en els dies que vaig viure per terres manresanes, la primer vegada que vaig trepitja St. Joan(com d'altres zones) va ser de la mà del mestre, amic, company, "germà"... l'Uri.

M'estic posant nostàlgic, el que anava, que St. Joan és una de les zones bloqueres més interessants de terres catalanes i que no ha arribat a la seva fi, quasi cada dia que hi he anat he descobert nous blocs o nous problemes(vull saber on és el túnel). Dies tant fanàtics com el dia de l'ocún(Oscar i Leti), amb l'Uri i altres a l'autobús, amb el Toni i l'Eli el tour ràpid i com no, amb la Carme aquest mateix dia. Cada visita una experiencia!

Multitud de problemes i pedres per ser escalades, aprofiteu ara que a l'estiu allà no s'hi mou ningú. Quan el temps us deixi, esclar!

Les coves de Ribes

2009-01-07T15:13:00.006+01:00

Després de molts dies de descans(escalatori) vem sortir a escalar una miqueta pel Ripollès, quan el temps ens va deixar.

Sector situat entre Campdevànol i Ribes. Les vies que hi trobem són de grau baix i mig, amb alçades de 12 a 25m. En aquest 4 de gener hi varem realitzar un total de 5 vies. Va ser un dia tranquil, de retrobament amb la roca. Allà a les 4 el sol ens va abandonar i cap a casa que hi falta gent.

Musical express

2008-12-28T21:38:00.008+01:00

Dimecres 24 de desembre del 2008

Vilanova de Meià - Roca del Arcs - Musical express 220m 6b(V+ obligat)

El dia comença, com no, al bar centre. Aquí un primer esmorzar, on després d'un bon tall de coca i cafè amb llet, arriba el Gras. La fem petar i el Joan ens explica una de les seves aventures a l'Argentina. A les 8:45 sortim d'Olost, tot hi ser d'hora tenim xerrera i el camí passa volant(i més amb algunes cançons que feia temps que no sentiem).

Pròxima parada, obligada, Artesa de segre. Aquí el segon esmorzar, jo ja faig salivera perquè sé el què m'hi espera. El Jordi en veure el forn ja babeja.

Ara si, tercera parada el parking de la Roca dels Arcs. Trenta minuts de caminada i som sota la via. Aquí trobem una cordada que acaba de començar, esperem uns trenta minuts i comencem. Via atlètica de canto amb un sostret al segon llarg que fa patir al Jordi, el passem com res i d'aquí fins a dalt escalem amb la tranquilitat de no sentir ni veure ningú. Només algun ensurt dels bultors, que el Jordi atribueix a la seva olor.

Un cop a dalt una caminada de retorn per la base de la paret, 40' i som el cotxe. D'aquí al bar a fer un entrepà que ens el mereixem, el Jordi respira tranquil i entrem en el seu territori.

Un cop tips, paguem amb el compte de la vella i cap a casa que hi falta gent(que s'ha de cagar el tió). Un bon dia on hem disfrutat com animals(espero que no sigui l'última Pana)!

Pana al segon llarg

Roger sortint de R2

El mar de núvols que ens va acompanyar durant el dia

Roca Alta al fons

Five Ten Anasazi

2008-12-28T18:01:00.005+01:00

ES VENEN peus de gat FIVE TEN ANAZASI Lace-Up, de la talla UK 6.0 (EUR 39.5). En bon estat. Preu: 50 €. Interessats/des deixeu comentari!

Nadala...

2008-12-17T12:36:00.003+01:00

Com que el fred no ha acompanyat massa aquest finde.. haurem de publicar altres coses! Aprofito que s'acosta Nadal.. aquí us la deixo..x cert! ve plagiada del blog de la Marieta!

Pare Güllich

Pare Güllich que esteu en el cel, sigui santificat el vostre llibre.

Vingui a nosaltres el vostre fanatisme i facis la vostra tibada així a la roca com es fa al plafó.

El nostre fanatisme de cada dia, doneu-nos senyor l'encadene d'avui.

Perdoneu els nostres tope-ropes. Així com nosaltres perdonem els flaixos mal fets.

I no permeteu que nosaltres saquem en mala posició
ans deslliureu-nos de qualsevol mal temps en cap de setmana.

Autor: el fill del sastre

Raquetes als Rasos

2008-12-08T21:29:00.009+01:00

Diumenge era un bon dia per fer alguna cosa diferent a la més habitual (allò de les pedres) ;-)

No disposavem de tot el dia, així que tan aviat com vem poder, vem marxar en direcció als Rasos de Peguera; on feia poca estona haviem decidit anar per fer-hi una petita excursió amb raquetes de neu.

I la veritat és que arribar-hi no va ser fàcil.. una barreja entre embussos i gent de ciutat (per dir-ho d'alguna manera), que barrejats feien bastanta por.. cotxes aparcats a banda i banda de la carretera, dos cotxes més passant pel mig d'aquests, esquivant gent, sentint gairebé sense voler comentaris que millor no sentir, veient escenes curioses de gent que es fascina amb un metre quadrat de neu.. bé, tot un culebró..

Al cap i a la fi però, va valer la pena; una passejadeta amb raquetes (mai abans hi havia anat); una bona excusa per fer cames (déu ni do com pesen les raquetes i la neu que s'hi acumula.. i més en pujada..!.. d'acord, potser no estic en la meva millor forma física..).

Al cap i a la fi, una bona manera per celebrar-ne 24! i amb molt bona companyia!

La taca aquesta de l'esquerra que està volant, no és el superman.. és el Nyoc!

Alguns blocs més!

2008-12-03T15:27:00.012+01:00

La zona de fusimanya continua donant blocs a la llum. Molts dels blocs ja els teniu vistos, simplement els hi hem tirat una foto i els hi he posat quatre linies. A part de respallar-los una mica. De linies potser n'hi ha moltes més(espero propostes), però són les que hem fet o intentat.
A més, ens hem atrevit a posar noms i graus. Tema sempre polèmic. Si alguns blocs ja estan batejats seria bo que ho diguessiu.

El del camí

1. Aixecada IV+ 2. Peu amunt V 3. No puc pas V+/6a 4. projecte 5. Help IV

La piramide
1. L'egipci 2. Ra 6c 3. Osiris 6a+

El punxes
1. (proj) 2. El punxetes V

El pericoloso V+(descens perillós).

Esquerra ull de neptú.
1- El xino V+ 2- El Japo 6a

PD: Després de varis dies de censura, el redector a rebut el vist i plau de la directora del blog. Per tant, ja tinc llibertat d'expressió.
Ja sóc aquí! I res, que pòximament més.

Nota:

2008-11-29T13:50:00.006+01:00

Es prega als usuaris del búlder cal ferrer, que utilitzin magnesi líquid o en bola per facilitar les tasques de neteja.

Seria bo que entre tots intentessim canviar l'hàbit d'utilitzar magnesi en pols.

Feu-ne difusió! Moltes gràcies!

Regals de Fusimanya?

2008-11-20T19:40:00.009+01:00

Avui a la tarda hem anat amb el Roger i el Nyoc a fer bloc a Fusimanya.

Hem escalfat una mica a un bloc que hi ha al costat del camí abans d'arribar a El Jembé, on després ens hem acostat i els dos hem fet In the cube (IV), Aresta fàcil (6b sit), i el Roger ha tret El Jembé (7b+)

bloc del Jembé

Després ens hem acostat fins a La Balena; un bloc que encara no haviem vist cap dia (i mira que és fàcil trobar-lo..). Allà els dos hem fet Moby Dick (6b).

primers passos del Moby Dick

D'aquí encara hem anat fins al Triangle, on els dos hem fet The fusi experience (6b+ sit) i el Roger ha acabat la tarda amb Las nueve motivaciones (6b+ sit).

Al Triangle

En fi, que hem marxat amb les butxaques tan plenes (i menjant anissos), que algú es preguntava si ens els havien regalat.. (que m'ho preguntin a mi...) ;-)

Mix de comarca amb cargolaire

2008-11-17T12:03:00.005+01:00

Dissabte cap al migdia ens arribem amb el Roger i el Nyoc fins a la Comarca, a fer bloc. Allà ja hi ha el Manya, la Leti i l'Oscar (amb la Lila i el Baster!)

Estan provant un bloc que jo no havia vist mai; de les 3 sortides que té el bloc, les 2 que provem són mooolt dures (un 6c i un 7a+).
Tot i que personalment precisament no triumfo (no cada dia és diumenge!), n'hi ha més d'un que treu els blocs (fisical i fisical brothers)
Després de dinar baixem a un altre bloc al costat del camí, amb unes rampes de 6b en amunt i algun altre bloc de lance romu-guarro (...)

Ahir al matí (diumenge) vem desistir d'anar a Malanyeu (això de sortir a les nits passa factura..). Així que tan aviat com vem poder llevar-nos i haver menjat una mica, vem passar el que quedava de tarda al Cargolaire, amb el Puig.

III circuit d'Andorra d'escalada esportiva

2008-11-12T12:36:00.008+01:00

Dissabte passat ( 8 de novembre), vem anar a Andorra per participar a la última prova d'escalada dins el III circuit d'Andorra d'escalada esportiva.
La prova es feia al rocòdrom de Caldea i consistia en resoldre o provar 2 blocs i 2 vies.

Oriol Maraver (1r classificat del circuit)

Roger Sala (3r classificat de la prova)

Carme Crespiera (1a classificada a la prova)

Foto d'equip

Un Macallan...

2008-11-09T19:23:00.004+01:00

Avui diumenge (uns més tard, d'altes més d'hora), hem anat al Cargolaire.
A part dels tres lolos que surten a les fotos (el Jordi, la Núria i el Grass), també hi erem el Roger i jo (bé, i el Nyoc, que s'apunta a totes).
I al final entre tots hem fet feina.., si no m'equivoco, més o menys això: un quinto, un 6a, un 6b (el vanguardista), la de l'esquerra d'aquesta (6b?), una via dels desploms (que només ha gosat tocar el Roger), i per acabar hem anat al final del sector a fer un altre V i un 6b.
Fins la pròxima!

Calders

2008-11-06T13:37:00.002+01:00

Després de bastants dies sense sortir (escalatoriament parlant), dimarts a la tarda vem anar fins a Calders l'Eli, el Toni, el Roger i jo.
Aquell dia no vaig treure la càmera; l'Eli va ser la fotògrafa oficial, així que per més informació i fotos: http://esbaiolat.blogspot.com

Còrsega

2008-10-21T20:51:00.011+02:00

Còrsega és una illa mediterrània situada a unes latituds sensiblement idèntiques a les dels Pirineus. Administrativament pertany a l'Estat francès.

És una veritable muntanya dins la mar Mediterrrània, i ofereix grans regions naturals que corresponen a diversos conjunts geològics.

Hi ha més de 30 sectors d'escalada repartits per tota l'illa. De nord-est a sud-est travessa el GR 20; un dur recorregut de muntanya amb una longitud aproximada de 200 km, considerat un dels GR més bonics d'Europa. A part hi ha infinitat de rutes i senders marcats tant per l'interior (més muntanyes i roques i amb més desnivell), com per la costa (més planell), com el sender del litoral.

Podriem dir que Còrsega està plegada de mar, roques i muntanya; amb uns paisatges i vistes molt dignes de veure i recórrer.

El lleó de Roccapina

Bonifaccio

Si no es disposa d'una guia d'escalada de la zona és complicat trobar els sector. Nosaltres vem marxar d'aquí amb força ressenyes tretes d'internet però algunes no massa fiables o no massa clares. De tota manera vem visitar i escalar en diversos sectors de l'illa, sempre en escalada esportiva o bloc.

Retta és un petit sector d'escalada situat a la ciutat d'Ajaccio, al costat del mar. Entre l'aigua i el vent han erosionat la roca donant-li formes molt curioses, però a Retta l'extrema proximitat al mar ha polit bastant les vies.

Escalada a Retta

Les agulles de Bavella són un conjunt de pics escarpats, molta roca, moltes formes, i diversos sectors d'escalada. Nosaltres vem escalar en 4 sectors (en dos dies).

escalada a Bavella

El torrent Restonica (al Parc Natural Regional) baixa formant unes gorges de més de 400m de profunditat i uns 12 km de llarg.

A Restonica vem fer-hi bloc i via esportiva. Els blocs estan repartits en un petit bosc just al costat del riu. Els blocs no semblen massa "visitats", però estan prou bé per passar una bona estona

Al sector d'esportiva les vies eren de dificultat mitja i alta, que anaven dels 10 als 30 metres.

Seguim la carretera que passa per Restonica fins que aquesta s'acaba. D'allà (Bergeries de Grotelle 1200m) surten diversos senders. Nosaltres vem pujar fins al llac Melu (1711m), vem acabar de pujar fins al Coll "Bocca de Soglia" (a uns 2100m), vem voltejar una mica la carena per acabar baixant cap al llac Capitellu i d'aquest una altra vegada fins a baix.

Caminada pels llacs Melu i Capitellu

De Bastia fins a Patrimonio es passa pel Coll de Taghime, on hi ha dos sectors. El primer hi trobem, majoritariament, vies de grau baix i en el segon, vies de grau mig.

les regletes del Coll de Taghime

Baixant del coll de Taghime en direccó a Sant Florent, passem per Patrimonio. Aquí trobem un sector d'escalada esportiva de graus mig i alt, amb vies d'uns 20 metres. En aquestes dues últimes escoles descansem del granit i toquem una mica de calcari. Les pells ens ho agraeixen.

Una illa turística però amb grans tresors, que s'ha de visitar!

Corsica

2008-09-30T14:56:00.004+02:00

Marxem de vacances!!

Ens veiem a la tornada!

Iztaccíhuatl, l'aventura mexicana

2008-09-24T18:30:00.005+02:00

L'Itza es troba entre els estats de Mèxic i Puebla.

Provinent del náhuatl Iztac (blanc/a) i cíhuatl (dona), dona blanca o d'altra manera anomenada "dona dormida". Se l'anomena així perquè la silueta de la muntanya representa una dona estirada. El punt més alt d'aquesta és a 5.222m, als pits.

La ruta d'ascensió que s'ha realitzat és als genolls, a 5.150m. aprox.

Sortim a el dissabte a les 11h. del matí de Puebla amb el Club Alpí. Després de 4 hores, ja que l'autobusero es perd i donem mil i una voltes abans d'arribar al parc natural, (cosa força comú a Mèxic), arribem a la zona de "la joia" a 3900m. on fem desplegament del campament en un plà més o menys arresarat que trobem. El fred ja es comença a notar i encenem una foguera, per entrar en calor. Després de sopar, cap a les 8 del vespre, ja sense llum, comencem a notar unes petites gotes d'aigua que ben aviat es converteix en una forta tempesta.. així que res de rollanes al voltant del foc, cadascú a casa seva!

Aquí comença la primera aventura.. 4 persones dins una tenda del tipus Quechua barata, intentant tapar totes les pertinences i que no ens entrei aigua.. però ben aviat la mullena es nota per tota la tenda, el vent que fa que ens entri aigua a la tenda i el ressò dels trons accentuen encara més la tempesta. Després de cagar-nos amb totes les divinitats i més... passem la nit amb intervals de son i pensant que ja no pujariem a l'Itza.

3:00am. Sona un mòbil... el temps ha canviat i decidim pujar... Més o menys surtim del campament a les 4:00 és fosc, fa fred i tinc sòn. Ens dividim en tres grups ja que som bastanta gent, (només el primer arribarà al cim) i comencem a caminar.
Com que és fosc, no es veu el pendent i és un factor a favorpsicològica-ment. La ruta es compon de 4 "portillos", on cada grup espera a l'anterior i en arribar aquest l'altra continua. Fins al segon tram tot és terra i alguna roca, en arribar al tercer escomencen a veure restes de neu, potser perquè els primers raigs de llum del dia ja són aquí. És impressionant, el sol està surtin i estem més amunt que ell!! i per fi es dibuixa la silueta de la muntanya... em deixa atònita, ens podríem quedar hores mirant.. però hem de seguir!
Així que en arribar al quart "portillo" on hi ha el "refugi", ens trobem ja a 4900m d'altitud, el sol encara no ha sortit del tot i ens quedem descansant i contemplant l'espectacle... el sol, el popo de fons... Només el fred espatlla el moment, l'ascensió no ha estat molt difícil, es nota l'altitud en la respiració i les orelles, però he arribat bé. Així que decideixo pujar fins als Genolls del'Itza. El clima és bo, i estic bé!! Del refugi als genolls són uns300m amb una pendent del 60% i neu fins els genolls... és el que no sabia!!!

De les 70 persones que erem només 15 pugem al cim, els altres comencen a baixar. Comencem a pujar entre rocs i una "petita" capa de neu que aviat s'anirà fent més gruixuda. Les pedretes del terra es deixen de veure i ara tot és neu... el peu s'enfonsa fins al genoll, i l'altura ara si que es nota, cada certes passes he de parar, descansar uns segons i continuar, ja que noto unapressió les orelles i mal de cap. Així que em poso de rutina deu passes i descans. Així aconsegueixo seguir bé tot i el cansament i la falta d'aire.
Aviat arribem als 5.000m això ens provoca un esclat d'alegria que ens dona força per seguir. Els pròxims 150m fins al cim són entre roques i neu, grimpant pujant de la manera que un pot. Finalment després de mil vegades demanant "Esta cresta es la cima?¿" em diuen que si! Però els últims metres, crec que són els més llargs de la meva vida!!
Però per fi hem arribat a dalt !!! 5200m !!! Arribem cansats, però ho celebrem amb una ampolla de vi.. !! k millor !

El què no sabiem és el que ens esperava a la baixada!!

El temps canvia i tot el què abans era sol, ara és boira... sota nostra no es veu res... degut a la neu no podem baixar pel mateix lloc on haviem pujat. Així que dos guies més experts que els nostres que ens trobem a dalt, ens aconsellen baixar per una "llengua" de neu al costat.

Comencem a baixar clavant talons, però aviat la gent rellisca i comença a ressolar de cul, els hi sembla divertit. Jo estic cagada! Cada vegada arrosseguen més neu. Em paro, per protegir la meva camera de tanta neu. i quan continuo baixant el peu no es clava bé i començo a relliscar cada vegada més ràpid, em criden que pari, però és díficil parar, els que havien baixat abans s'havien emportat la neu i ara és com un caminet... finalment em freno amb una roca que sobre surt. Just 15m abans d'un tall gegant. Quan em reuneixo a la resta de gent, entre por i confusió em diuen que 5 persones han caigut avall, entre elles 2 amics. Ens fan seguir cap al refugi entre boira, neu i una fina pluja, estic espantada, no entenc res i em fan seguir endavant. Just arribar al refugi sentim crits i com una histèrica crido al Nacho, fins que reconeix la meva veu. Ens és impossible saber on són, no ens veiem i les emisores no funcionen! Amb tot això estic "xopa" i casi no em noto els peus ni les mans... A base de crits aconsseguim ubicar-los, estan a la mateixa altura del refugi. La veu del Nacho em tranquil·litza ells estan bé, però ens informa que hi ha 2 noies ferides! Dos guies del refugi van cap on són ells. Quan tornen ens informen que les dues noies havien provocat una llau baixant hi havien caigut en una zona de roques... no es poden moure i tenen cops per tot el cos. Els altres estan bé. Avisem els equips de rescat i la resposta és que trigaran 3h. en arribar. Així que decideixen agafar dos taulons del refugi i traslladar les noies fins allà, compten amb l'ajuda d'un metge que estava fent pràctiques a l'itza.

Fins al moment ens esperem al refugi, els meus mitjons es podien escorrer i els peus i les mans estaven casi morats. Així que les 4 noies que estem bé decidim baixar amb un dels guies del club alpí. Són 2 hores aproximadament de baixada, ja sense neu, però amb molt fang, cansades intentem seguir sense parar-nos massa.

En arribar a baix, portava 11 hores a la muntanya, havent menjat poca cosa més que ametlles, m&m i un troç de Kinder Bueno. Al peu de muntanya hi havia la resta de la organització del Club Alpí morts de nervis, ja que les notícies que tenien eren ben poques.

Els equips de rescat comencen a pujar, un desplegament de 40 persones ja que s'havia de baixar a les noies amb camilles fent relleus humans.

20 min. després baixen 2 persones més del nostre grup amb notícies les havien pogut traslladar fins a l'alberg amb els taulons... havien trigat més de 2 hores en fer un recorregut de 200m.

Nosaltres tornem cap a Puebla, no podem fer res per ajudar.

Els equips de rescat van trigar 9 hores des del refugi fins a baix, on hi havia les ambulàncies, per sort les ferides han estat "lleus"... hem sortit als diaris, a la ràdio i a la tele.. amb falçes notícies tipic de Mèxic!!!

Ara ja, una aventura per explicar.

Des del cim:

2a TROBADA AL BÚLDER CAL FERRER

2008-09-22T13:27:00.008+02:00

Doncs aquí teniu les fotos que més o menys resumeixen el que va ser la 2a trobada al búlder de Cal Ferrer.
Durant la tarda hi havia 8 blocs muntats que tothom podia anar provant, i a les 20h es van muntar 2 nous blocs (1bloc i una via).
Al final, sorteig de material, sopar per celebrar-ho, i a esperar l'any que ve!

L'obsequi per a tots els participants

NO HI HA DRET

2008-09-16T19:19:00.001+02:00

Avui he rebut un mail que m'ha tret la son . No hi ha dret !!! Tinc la necessitat de revoltar-me cada dia més en aquest putu govern que va d'esquerres i cada instant ens prohibeixen més la nostra llibertat !!! ara i des de fa una temporada ens ha tocat als escaladors. Primer la regulació a Montserrat i ara, agafeu-vos fort !!! Prohibicions a la vista a les Bruixes, Montrebei, Terradets, Vilanova, Montroig ... Actualment s'està negociant l'aplicació de prohibicions i restriccions potencialment BRUTALS a la major part de les zones d'escalada de Lleida. http://www.onaclimb.com/download/mallpt.pdfParets que coneixem tots: Paret de les Bruixes- Montroig i st Llorenç- Vilanova, roca alta i roca dels arcs- Terradets, Peladet, Regina- Montrebei, paret de Catalunya- Serra d'Àger. Ens afecta a tots: clàssics, esportius, artifo.COMENCEN TEMPS DE REVOLTA I LLUITA !!!seguiu les movilitzacions al FORUM DE CARA NORTE
Joan aguilà, info. passada d'en morfu.

MANTECAS - ROCA ALTA - VILANOVA DE MEIÀ

2008-09-15T13:06:00.003+02:00

Que tal gent del búlder?

Ara feia temps que no treia el cap per aquí i això no pot ser, per tant aquí us deixo la última via que hem fet amb en jordi, l' arnald i jo mateix. Qua la disfruteu es molt recomanable. El primer llarg és el més dur i amb diferència.

Dissabte anem cap a la roca alta a fer la mantecas, pentsant-nos que hi tocaria una mica l' ombra al ser de les vies de més inclinació oest, però no, d'ombra res ja us ho dic ara, tot hi que varem estar-hi de conya ja que bufava un bon airet, que sort en vam tenir. La via és molt recomanable,tot i que ja al primer llarg et posa les piles perquè tiba molt els altres llargs es fan super bé.
1 llarg, 6a: es surt per una espècie de cova molt petita i ja es va a buscar la fissura perfectament marcada, el llarg en si no és pas difícil, però és super mantingut i molt dret, està assegurat amb uns 12 claus, un parabol i un pont de roca. reunió bastant còmode.

2 llarg, v+: sortim per l'esquerre de la reunió amb bona pressa si bé també és vertical, superem un desplomet i tot recte fins a la reunió per terreny fàcil. Reunió còmode.

3 llarg, v: dels anomenats de transició. Superem la fissura de l'esquerre i ens hi enfilem a sobre, desprès cap a l'esquerre ja per terreny fàcil fins a la reunió.net cap seguro.
4 llarg, v+: canviem de cordes, ara obro jo. sortim en tendència a l'esquerre buscant sempre els claus i algún parabolt que hi ha, sempre per la línia més obvia, ja que més a l'esquerre també hi ha algún parabolt que no hem de seguir. molt maco.reunió més o menys còmode.

5 llarg, v:sortim per la dreta i anem a buscar un parabolt visible just a davant nostre on hi ha un pas estrany, d'aquí caminant ja fins a la reunió que està al costat d'un arbre.

6 llarg,6a+6b,depèn de la guia: desde la reunió ja veiem dos parabolts a dalt de la placa, (no confondre'ns amb els bolts que hi han a l'esperò de més a la dreta) sortim doncs de la reunió recte amunt equipant amb aliens i tascons als llocs on es deixa equipar fins arribar al primer bolt,ara es on començen les dificultats, és un tros curtet d'uns 15 metres però molt mantingut i desplomat, tot i que si podem colocar bé els peus i "descansar" observareu que hi han preses bones per progressar.desprès de l'últim parabolt i just a dalt del desplom tenim un clau a mà esquerre,seguim la fissureta i cap al cim.reunió d'un parabolt reforçat d'un tascó i del camalot vermell.
descens: pugem fin a dalt del cim i cap a l'esquerre a buscar la canal que porta fins a peu de via. material: friends petits,aliens i tascons. 14 express
horari: de 3 a 4 hores.

Chaos de Targasonne

2008-09-06T10:44:00.011+02:00

Dimecres al matí travessem la frontera francesa direcció a Targasonne.
Abans però, ens desviem una mica per anar fins al LLac de les Bulloses; situat a uns 2017 m al sud de la comuna de Mont-Louis, dins el departament dels Pirineus Orientals, i que es troba al peu dels pics Carlit i Peric.

Llac de les Bulloses

Després de dinar ens instal·lem al càmping; parem la tenda a uns.. 5-6 metres del primer bloc (no sigui que algú arriba abans que nosaltres!)
Amb la calma, a mitja tarda agafem els crash-pads i anem a veure què trobem (ens hem deixat la guia a casa..).
Escalfem amb 3-4 blocs facilets però macus, per després anar fins a un desplom ja més dur on es podia treure el bloc de recte o fer travessia tant de dreta a esquerra com d'esquerra cap a dreta.
Caminem una mica més i ens plantem davant una placa d'uns 6 metres, on a l'esquerra d'aquesta hi ha dos blocs més assequibles i més baixets.
Abans de tornar a la tenda ens parem al bloc que tenim per veí, però o les forces ja no són les mateixes o déu ni do el què tiba el bloc.. a part d'estar una mica llimat..

El Roger des de dalt la placa

S'acosta la nit i la temperatura baixa moltíssim! passem la nit ben tapats i l'endemà al matí ens acostem fins a Dorres a veure els banys romans, tot i que no ens trobem ven bé el què esperàvem.. sembla que està tot molt més "arreglat"? "manipulat"?.. bé, diferent de les fotos de fa uns anys, on els banys eren més o menys "salvatges".
Després d'una caminadeta parem a dinar i tornem cap al càmping. Ens quedem al sector del castell; fem un parell de blocs per escalfar i ens plantem a la paret del costat, on n'hi ha dos gairebé de costat amb unes regletes minúscules que fan que ens hi estem una bona estona, però acaben caient els dos (i amb un d'aquests em penjo un 6b (crec que hard) de bloc, no al tropecientos pegues, però deu ni do com apreta..
El roger s'engarrista amb un bloc bastant dur, però al final també se l'emporta. Acabem el dia una mica més enllà amb una travessia facileta i un que surt pel mateix lloc però va recte. i aquí acabem la segona jornada.

El tercer dia es presenta més tapat; pleguem trastos i la tenda i marxem a un sector més avall. allà pategem una estona, i al final arribem a una placeta envoltada de blocs, on ens quedem una bona estona. Allà el Roger es torna a plantar sota un desplom del 15 (entre d'altre coses) i jo a una altra plaqueta de mini-regletes, i sortim força satisfets. acabo el matí amb un bloc que resulta més difícil del que creia. Comencem a tenir gana i tot i que el dia s'ha aclarit, i molt, comença a ser hora de tornar cap a casa.

Ell també hi era!

Fotos de la I marxa Via fora (II part)

2008-08-31T11:45:00.006+02:00

Val més tard que mai.. més fotos de la I marxa Via fora d'Olost. (copieu l'enllaç)

http://picasaweb.google.com/crespiera/IMarxaViaFora?authkey=VhIPwOkcDdU

En ramat...

2008-08-17T12:19:00.017+02:00

Sempre fa il·lusió que els teus amics s'interessin o si més no mostrin més o menys interès per les teves aficions o hobbies. i molt millor encara si es decideixen a compartir-ho amb tu, i fan "l'esforç", ja sigui per curiositat o perquè jo no atabali més, de provar allò que tu fas.

Divendres passat al plafó s'hi respirava un aire nou (la calor era la mateixa, però la gent molt diferent).
L'endemà tots queixant-se d'agulletes, però la majoria contents d'haver-ho provat, que és el que importa. gràcies a tots!

(Laura, Benji, Sara, Moisès, Queralt, Isaura i Ciscu)

Psicobloc a la Riera de Merlès! ;-)

2008-08-03T13:21:00.017+02:00

Bones!
Després d'assaborir les fotos, llàstima de la llum del sol que venia de cara, us faré cinc cèntims de tot plegat. La riera de Merlès transcorrer al llarg del Berguedà fins a desenvocar a la Gavarresa. La zona que veieu a les fotos s'anomena el Gorg Blau i es troba a uns 4km del poble de Sta. Maria de Merlès, direcció Puig-reig. No tenim constancia de que ningú hagi fet el bloc sortint per dalt, per tant, esperem repeticions. Animeu-vos!
Us faig una mica de descripció del bloc (els més fanàtics no ho llegiu!):
Es tracte d'una travessia d'uns 3m de llarg i uns 4m d'alt. El primer tram transcorre per uns cantos molt bons i anem fent travessia pel petit sostret. Llavors, ens posem drets a la placa i pugem fins a un altre canto. D'aquí ens desplacem a la dreta, trobem unes regletes i anem a dalt a buscar un forat. Un cop al forat anem a buscar els plans per sortir a dalt de la bauma.
Sempre tenim l'aigua al darrera i la caiguda és bona en tot el recorregut.
Pot ser que surti alguna linia més. No ho sé, el temps dira!

PD: El bloc es diu Djambutu i es podria tractar d'un 6b/c.

V Open d'escalada a Encamp (Andorra) II

2008-08-01T20:09:00.009+02:00

V Open d'escalada a Encamp (Andorra)

2008-07-28T20:57:00.002+02:00

Dissabte 26 de juliol: V Open d'escalada al rocòdrom dels Cortals d'Encamp (Andorra)

De moment un enllaç (amb resum de notícia i vídeo) :

http://www.informatius.ad/index.php?option=com_content&task=view&id=4815&Itemid=67

i aviat les fotos..

vagi bé!

FOTOS I MARXA VIA FORA

2008-07-21T15:58:00.005+02:00

Amb una miqueta de retard arriben les fotos de la marxa!

Si feu "click" damunt la imatge entrareu a la galeria

I MARXA DE RESISTÈNCIA

QUI EN VOL UNA COM AQUESTA?

2008-07-21T15:09:00.002+02:00

El CE Via Fora posa a la venda les samarretes de la marxa, per 10€ els socis i 12€ no socis.

Qui en vulgui una que deixi un comentari.

Afagir que són transpirables, ideals per caminar, correr,...

I MARXA VIA FORA

2008-07-14T13:14:00.003+02:00

ÈXIT DE LA I MARXA VIA FORA

El passat diumenge 6 de juliol es va celebrar amb èxit la I Marxa de resistència Via Fora a Olost, organitzada pel Club Excursionista Via Fora.
La Marxa consistia en un recorregut d’uns 35km aproximadament al llarg dels quals es podia comptar amb un total de 8 punts d’avituallament. L’itinerari seguia el terme municipal d’Olost, amb un desnivell acumulat de 800 metres aproximadament.
L’assistència va ser de 41 participants, amb obsequi per a tots i també amb premi especial pel participant més jove (de 13 anys) i pel més gran (63 anys).
El primer participant en completar la marxa ho va fer amb un temps de 3h 4’.

A les 8 del matí es donava la sortida des del Búlder Cal Ferrer a tots els participants, que ja s'havien presentat una estona abans per tal de completar les inscripcions i recollir els dorsals.
El recorregut pujava pel mig del poble direcció Sta.Creu , on hi havia el segon avituallament que consistia en un bon esmorzar amb pa amb tomàquet i botifarra.
La marxa seguia cap a Pecanins, on es travessava la carretera per arribar després d'una llarga estona, a la Torre de Pagès (4t control). D'aquí arrencava una forta pujada fins a St.Isidret, des d'on es podia veure no només tot el poble d'Olost sinó també una vista meravellosa de gran part del pre-pirineu. Un cop arribat fins al punt més alt del recorregut, ja tot era baixada fins a l'arribada; passant per l'Alovet, Campa, la Riera i finalitzant al camp de futbol d'Olost.

Des de l'organització es valora molt positivament aquesta primera edició de la marxa. Donem les gràcies a tota la gent que ha col·laborat perquè aquesta sigui possible. Us esperem l'any vinent!

(en breu disposarem d'algunes fotos de la marxa que també penjarem aquí)

Salut i muntanya!
CE Via Fora

civis - genís al pedraforca

2008-07-06T20:26:00.013+02:00

Dissabte anem al nostre estimat pedra a fer una de les clàssiques del sector de la dent de cabirols, nord del pedra, la civis-genís. La via és facileta, no passa del v grau, si bé no hem d' oblidar que és una via de muntanya on haurem d'equipar una miqueta alguns passos desequipats, hi on és molt fàcil perdre't i liar un "bon pollo", no és exigent però has d' estar en tot moment alerta.

Sortim del refugi direcció la gran tartera i quan travessem la primera tartera enfilem cap amunt fins a la paret que canvia del color del calcari a un marró fosquet, a l'esquerra de la paret. Enfilem per la part dreta de la pedra marró en tendència a l'esquerra i fem reunió a sota d'un arbre molt característic a sobre del qual veurem un pitó. Pugem per l'arbre, "xapem" el pitó i seguim pujant per l'esquerre en un diedre-xemeneia desequipat on el friend del 2 hi va perfecte, sortint de la xemeneia trobem la reunió (foto de sota) on hi ha nomès una argolla, i ho reforçem amb un tasconet.R1/4+.

El segon llarg per a mi és el mès guapo. Sortim per una placa molt fàcil a buscar el desplom del davant i el superem per l'esquerre, fem un flanqueig espectacular cap a l'esquerre i ens enfilem per un diedre desequipat guapíssim on farem reunió un cop superat aquest.R2/v

El tercer llarg és molt curt, (a sota foto) però si l' empalmes amb l' altre hi ha molt roçament. Sortim recte fins a un espit i desprès flanqueigem a l'esquerre fins a trobar un balconet. R3/4+

El quart llarg tambè és molt guapo. Sortim a l'esquerre per un marcat diedre i anem a buscar-ne un altre just a sobre mès a la dreta, tambè espectacular i aeri fins a la reunió 4./v-

L' últim llarg és un diedre que s' ha de reforçar una miqueta v- ( a sota foto) , sortim a un arbre on fem reunió i aquí s'acaba la via.

Última reunió a l 'arbre. En marc sortint de la via i en joan molist a l'arbre assegurant en marc.

La baixada s'efectua per l' esquerre,on hi ha un arbre el qual farem el 1 ràpel. Un cop a sota el ràpel anem a buscar una xemeneia molt marcada on hi ha el segon ràpel que per cert és molt espectacular. Abans d'acabar el segon ràpel a la dreta hi ha un arbre on farem el tercer i últim ràpel i d'aquí tartera avall fins a trobar el camí del refugi.

A la foto: jo a l'esquerre mirant la pròxima ressenya, en marc bombeta amb el turmell com una patata, en jordi amb el seu barret groc-xillón, en joan molist al seu rotllo, i la que tira la foto, la txell de la torre d'oristà.

punsola-reniu

2008-07-02T20:43:00.008+02:00

Dissabte al matí anem tots decidits cap a la nord de montserrat, en teoria a fer algu a la pared de l' aeri, però com que no hem escalat mai al cavall anem cap allà...

Es deixa el cotxe a santa cecília hi s'agafa un camí que s'enfila just a davant, hi anar fent tu!!! 20 minutets fins el cavall amb unes parets que t'hi cagues !!!

L a via comença amb un llarg de tràmit que fem sense encordar, (mal fet) i fem reunió .Elsegon llarg és IV+ i el terçer v+però nomès un pas que hi ha en una fissura-sostre amb molt bon cantu i super ben assegurada,

el 4 llarg ja tenim un pas llarg de 6a guapo, típic de monterrat, però bé, es deixa fer...

a partir d'aquí ja venen les complicacionsde grau i tot això...5 laarg 6b+/6c monserratí, fins a la meitat es fa bé però a partir d'aquí ja costa mès, és una placa mantinguda que no et deixa descansar, de pila, si bé es pot fer tibant d' a0.

el sisè llarg segueix per l'estil del cinquè, si bé és més curt marca 6c+, molt molt finet, s'arriba a la reunió amb una mena de replà. L' últim llarg comença amb un flanqueig, i segueix un pas de 6a per acabar a dalt de la moreneta que hi ha al cim del cavall bernat.

Escalada esplèndida, que tot escalador ha de fer... clàssica entre les clàssiques, amb un ambient i un patí espectaculars sobre la paret de diables, ( a sobre foto) recomanable anar-hi si es pot entre semana. i sino començar l'escalada tardet, per evitar aglomeracions de gent.

220m. 6c+ (v+ obl)

16 cintes + reunions.

El descens s'efectua per la cara sud del cavall, amb dos ràpels, i desprès es va a buscar la canal de cordes fixes fins al peu de la paret. que la disfruteu companys...

joan,marc i albert de vic

punsola.reniu

2008-07-02T20:43:00.000+02:00

2008-07-01T09:45:00.003+02:00

Aquí teniu l'autèntica samarreta pels marxaires que aquest diumenge s'animin a participar en l'acte organitzat pel CE Via Fora.

Faig un recordatori ràpid: recorregut de 35 km aproximadament, uns 8 punts d'avituallament repartits per tot el recorregut amb menjar i aigua, obsequi per tots els participant i entrega de premis el marxaire més jove i més gran.

A veure si us animeu!

Vídeo Can Romu

2008-06-23T10:12:00.003+02:00

Remenant per la web de can Romu he trobat el vídeo de la competició de bloc del 2007.
I al final del vídeo podem comprovar (després de més d'un any) el moment en què anuncien la lolaila en categoria femenina..

http://www.youtube.com/swf/l.swf?video_id=CFgIBByMvwo&rel=1&eurl=&iurl=http%3A//i.ytimg.com/vi/CFgIBByMvwo/default.jpg&t=OEgsToPDskJ9dKMAWixngXM5IrQHhkmL&hl=en

Sadernes - Castell s'espasa

2008-06-22T13:03:00.012+02:00

Després d'escoltar i veure ballar l'Amparo, ens llevem el dissabte amb la intenció d'anar a escalar a Sadernes.

Fa molta calor, i ens ho agafem amb calma. Quan arribem allà (les 12 del migdia) ens trobem amb el Panadero i la Núria, que han pogut arribar abans que tanquessin la barrera.

Agafem trastos i anem de cap al riu (.. uns de cap i d'altres més a poc a poc, perquè per molta calor que faci, l'aigua està bastant freda).

Dinem, migdiada general i cap a les 5 ens en anem fins al sector del Castell s'espasa, on hi toca l'ombra, però no hi passa gens d'aire. La roca no té un tacte molt bo, així que amb 2-3 o 4 vies tots en tenim prou, i més tenint en compte que l'aigua que portàvem s'ha acabat (o evaporat, vés a saber!

L'Aitor a "serveis mínims"

I aquí el lloc més concorregut durant les hores que vem estar per Sadernes...

1a MARXA DE RESISTÈNCIA VIA FORA

2008-06-20T12:57:00.006+02:00

Per més informació: 676 477 484 i 620 762 409 o excursionismeolost@hotmail.com

Roc de la lluna

2008-06-17T21:27:00.015+02:00

Durant una tarda plujosa al plafó algú va tenir la idea de programar una sortida per anar a tocar una mica de pedra..i va convèncer a més d'un..

Així que diumenge passat (i molt d'hora al matí..) ens trobavem per marxar cap a la Pobla de Lillet.

El temps no acompanyava massa..semblava que la boira no tenia massa ganes de deixar pas al sol. Un cop tothom advertit i conscienciat de la llarga estona que teníem en cotxe fins al sector, seria realment una putada que un cop allà es posés a ploure. Així que el temps va jugar a favor nostre i es va aguantar entre sol i núvol fins que vem marxar.

El sector del Roc de la Lluna (joc de pilota) està com dividit en dos sectors; el primer amb 5-6 vies des de IV i V fins a un 6a i l'altre comença just amb un 6a, alguns 6b i 6c i un 7a. Així que hi havia feina per tothom.

L'esalada i les parets d'allà es carateritzen pels forats (més o menys grans i més o menys bons) que vas trobant al llarg de les vies.

Panadero, Núria, Puig, Imma, Sergi, Oleguer, Guisla, Roger,Carme ( i Nyoc!)

via esparreguera a montserrat

2008-06-15T19:59:00.004+02:00

Desprès de 5 setmanes d' inactivitat, no pas pel temps sinó per la feina, decidim anar a estirar els braços per alguna via facileta, doncs fa dies que no fem res i no està el cos per depèn de quines sotregades, ja m'enteneu. Fem la via esparreguera de la vinya nova, montserrat sud, està situada al costat dels plecs del llibre accès desde la urbanització del bruc residencial, aparcament a sota el restaurant.

La via comença molt fàcil i de fet tota ella és molt fàcil, però emporteu-vos-en binocles per poder veure algun seguro, doncs allunyen una miqueeeeeta miqueta. Nosaltres, bé de fet jo, em vaig saltar la primera reunió, us recomano que no ho feu, ho haureu de sortir a l' ensamble. La via no passa del 5+ que nomès és un pas, la resta és 5 i es deixa fer molt bé. L'últim llarg s'ha d'equipar, agafeu un joc de tascons i un parell de friends grans i quan s'arriba a dalt es baixa pels ràpels de la via urquiza-olmo que està uns 50m mès endavant i a la dreta, podeu mirar la ressenya al llibre montserrat sud pàg:192

Doncs vinga nois que tingueu bones escalades, fins aviat... records roger i carme

activitat feta per jan i txell

Bloc a la comarca

2008-06-10T12:59:00.007+02:00

La comarca; un sector de bloc situat prop de les Masies de Roda.
El tipus de pedra és ' arenisca' (sorrenca), diuen que més compacta que a Savassona.

"La pedrera". Hi ha tres blocs; a l'esquerra de la fisura El niño (3r), a la dreta de la fisura El padre (4+) i més a la dreta El abuelo (5+)

"Bloc del camí"; més o menys per la foto puja Mentalmente imperfecto (5+), i just a l'esquerra comença un 6c (Apofisis).

No es veu massa bé a la foto però el bloc és força gran i continua cap a la dreta, on hi ha un parell de 4+, un 6a+ i alguns 6b+.

"Bloc del bosc"; es pot seguir la fisura fent tota la trave fins sortir per dalt o començar ja de recte fent Samsara (6b de peu, 6b+ sit)

Al blog del Ferran Guerrero podeu trobar més informació (com arribar-hi, millor època de l'any per escalar-hi...etc), i totes les ressenyes del sector (rotpunktholds.blogspot.com)

fotos espeleologia

2008-06-03T13:15:00.006+02:00

Ei!!
Ja tenim les fotos que faltaven de la sortida d'espeleologia a St.Llorenç del Munt. S'han afegit a continuació de les que ja hi havia; a la mateixa carpeta.
Són a l'enllaç d'aquí sota!
Vagi bé!

http://picasaweb.google.es/crespiera/LAvernDelLlestEspeleologia?authkey=0F54CTCG4go

Fontainebleau

2008-05-22T20:10:00.003+02:00

Proposta modesta per la pròxima sortida del club via fora...

Considerada como la meca mundial del búlder, Fontainebleau ofrece más de 8.000 bloques de todas las dificultades, repartidos entre cerca de 50 sectores, sobre roca arenisca de calidad excepcional. La escalada en el bosque de Fontainebleau cuenta con más de cien años de historia y por sus bloques han pasado algunos de los alpinistas y escaladores más influyentes de su época: Pierre Allain, Lucien Bérardini, Robert Paragot, Michel Libert, Catherine Destivelle, Jean Baptiste Tribout, Jacky Godoffe o Marc Le Menestrel son algunos de ellos. Éste es un destino obligado para cualquier escalador, sea de bloque o de vías.

Población más cercana: Fontainebleau, París.
Mejor época: El tiempo en el norte de Francia es bastante impredecible; llueve mucho entre septiembre y abril y hace mucho calor en verano. Si eres fanático merece la pena arriesgar e ir en invierno, donde las bajas temperaturas te ayudarán a realizar bloques que resultan imposibles cuando hace calor. Si prefieres ir en verano podrás disfrutar de los bloques fáciles, escalando a primeras horas de la mañana o a últimas de la tarde.
Roca: Arenisca muy fina y adherente.

Qui s'apunta??!

GRIGRI

2008-05-19T21:49:00.003+02:00

Això és un video que podeu trobar a la pàgina 8a.nu, aquest video ens mostra com s'ha d'utilitzar correctament el grigri(aparell d'assegurament). Està fet per la casa petzel i seria bo que hi dediquessiu uns minuts, és interessant.

GRIGRI - Belaying the leader
Cargado por Petzl-crew

escalada lliure de velocitat

2008-05-15T20:51:00.001+02:00

Bloc a Fusimanya (força i manya!)

2008-05-08T14:36:00.016+02:00

A la revita de la FEEC (Vèrtex) dels mesos de març-abril surten publicades les ressenyes dels blocs de Fusimanya (prop de Savassona).

Els blocs i els camins encara s'han d'acabar de netejar, però de tota manera, ja hi ha feina per una estona.

Diumenge 27 d'abril vem acostar-nos-hi a prendre les primeres vistes.

Si no ho recordo malament vem provar "l'ou" tot i que amb algunes variants que no surten a les ressenyes d'aquí dalt; "l'ull de Neptú" també amb alguna variant, i "el triangle", a les fotos d'aquí sota.

coll de nargò i serra de st.joan

2008-05-06T21:54:00.009+02:00

Aquest pont de l'1 de maig hem estat per terres del pre-pirineu, on els voltors predominen a les grans parets, deixant-nos clar que som els invitats. A continuació farè un resum del que van ser aquests quatre dies.

El dijous vem sortir de vic direcció coll de nargò, abans però un previ esmorzar a sanauja on fan una botifarra que flipes. Passat el poble de coll de nargò surt una bifurcació cap a la dreta, l'agafem direcció a perles on deixem el cotxe, el camí cap a les vies surt just davant el poble mateix, el sector es diu roc d'en solà on hi podeu trobar esportiva i via llarga, màxim quatre llargs amb equipament de tall esportiu i molt ben equipat.nosaltres vem fer les vies: putes mosques i amistades pelirojas. A la putes mosques comença ja amb una tirada de 6b, que amb fred flipes, però si t'ho mires bé i tens paciència surt el pas, el segon llarg tambè és molt maco, de 6a una mica d'adherència estil mongrony, la sortida de la segona reunió es acollonant, un flanqueig cap a la dreta guapíssim amb molt bon cantu, i d'aquí cap al final continua amb la línia.

A l'amistades pelirojas la dificultat recau al segon llarg que és molt mantingut, i el tercer tambè és per l'estil però amb una fissura esplèndida per disfrutar, llàstima que estigui equipada perquè aquí els friends entren sols... que les disfruteu...jan

Divendres fem l'esperó xelo-bam,475m-7a+/v-ae1. Recomanable del tot,pati constant,exposició,però també molt el-legant. Caldràn els tascons, friends,algún alien i cintes llargues, atenció als dos últims llargs,estan del tot desequipats i poden resultar perdedors, seguir sempre recte amb tendència cap a l'esquerre.http://alturgell-xgrane.blogspot.com/search/label/Roca%20Narieda

Dissabte i desprès de la pallissa de la xelo-bam decidim passar el dia al riu. Sortint de coll de nargò direcció boixols i al cap d'uns cinc kilòmetres veiem un cartell que hi diu sallent,ens hi posem i deixem el cotxe al primer trencant que surt a la dreta, el riu i les gorgues sòn visibles de seguida.

Per acabar el pont anem a dormir a la serra de sant joan i fem la via dismi,225m.6a+ obligat 5+-md+. Al centre d' organyà surt una carretera asfaltada cap a montanissell i un cop passat el poble camí de terra durant uns tres km, on en un coll deixem el cotxe, la via comença a l' esquerre de la clàssica j.m.montfort, està equipada amb parabolts però s'ha de anar amb precauciò amb algún bloc suelto als dos primers llargs sobretot. A la sortida de la quarta reunió marca 6a+, jo li dono 6b segur, hi ha cantu, però ni ha un que si t'hi agafes potser te l'emportes avall... i a la sortida de la última reunió ( que es fa en un arbre i reforçant amb un friend de l'1) es una mica incòmode ja que el seguro es molt amunt i no es pot protegir, en fi una via molt recomanable en un lloc increïble on el silenci i les aus s'apoderen de la pared...que la disfruteu

aquests dies hem set: la txell de la torre d' oristà, ( alies pastissera ) en joan molist, en marc bombeta, en jordi de .., l'arnald i un servidor, en joan de vic. a reveure, salut i bones escalades...

Bidits i regletes (Margalef i Siurana)

2008-05-04T20:29:00.017+02:00

Dijous al matí marxem cap a Margalef, on ja havia estat però ho recodava amb força llacunes.
Busquem un sector on toqui l'ombra perquè el sol pica bastant.
Ens acostem a "Ca la Marta" i hi ha overbooking al sector (entre gent i gossos és difícil estar tranquil). De tota manera, comencem a escalar i mica en mica la gent va marxant, fins al punt que som els últims en marxar del sector.
Fem un parell de 6b, un 6b+ i el Roger prova un 7b i un 7c, mentre el Nyoc va empaitant les gossetes que els seus amos han deixat per allà sueltes, inconscients del calentament que porta el Nyoc a sobre..sembla que ha de descarregar l'adrenalina per algun lloc..deuen ser els nervis de les primeres vacances..

Divendres ens llevem amb la calma i busquem un altre sector on toqui l'ombra; L'obac del Roger, on sembla que hi ha diferents sectors. Veiem a la guia que s'ha de patejar un ratillo, suposem que no trobarem massa gent.. Però al arribar a dalt, el tema està gairebé pitjor que el dia abans; el sector "Chorreras" està a petar, per tant només hi fem 2 vies discretament i marxem cap al "sector Fosc", un tros més avall que el primer. El Nyoc es despedeix robant un tros de fuet a algun altre inconscient que l'ha deixat a l'abast del gos.. O sigui que marxem per potes.. Al sector fosc s'està prou bé, però de les 4 vies que hi ha, 2 piquen bastant, així que amb dues més tirem cap al sector "Culample4". Allà el Roger prova un 7b+ i un 7c (que treu al segon pegue) i jo m'hi arrossego en top-rope per no desaprofitar l'escalfament que ja havia fet.
Marxem d'aquí i anem encara a un altre sector (el dia és llarg!). Ens acostem fins al "sector Reggae" on m'animo a obrir un 6a bastant llarg, que m'acaba de petar, però que també m'aporta la satisfacció del dia. El Roger acaba el dia amb un 6c. I petats els dos, tirem cap a la furgo.
Ens refresquem una mica al riu i decidim que l'endemà escalarem a Siurana, així que ja hi anirem a dormir.

Margalef: sector Culample4 (entrada compartida entre el 7b+ i7c)

vistes des de "ca la Marta"

Margalef; L'obac del Roger

Ens llevem el dissabte i Siurana no està menys ple que Margalef.. això si, trobem un sector (reserva índia) a la cara nord, on estem gairebé tota la tarda sols.. Putser el fet que allò sembla la selva, influeix en la poca assistència de "públic".
Comencem amb unes vies per escalfar, amb unes regletes gairebé imaginàries i amb un final de via d'adherència total.. Hi ha qui escala amb gats nous i a qui se li estan a punt de foradar.. o sigui que la confinança no era molt alta..;-) Al final però ho arreglem amb un 6b+ una mica menys delicat. un parell més de vies i s'acaba la jornada, que encara tenim un trosset fins a casa.

Siurana; sector "reserva índia"

L'avenc del llest

2008-04-28T13:34:00.011+02:00

Sortida d'espeleologia organitzada pel club excursionista Via Fora.
dia: Dissabte 26 d'abril de 2008
lloc: Parc Natural de St.Llorenç del Munt / Avenc del llest

Per veure la resta de fotos de la sortida, cliqueu a l'enllaç d'aquí sota! (de moment ho he de fer així de cutre.. si n'aprenc més, ho milloraré..)

http://picasaweb.google.es/crespiera/LAvernDelLlestEspeleologia?authkey=0F54CTCG4go

Bufant espelmes

2008-04-21T14:27:00.024+02:00

Dissabte passat (19 d'abril) vem celebrar el primer aniversari del búlder cal ferrer.

Al cap i a la fi vem ser els de sempre i algun espontani interessat o encuriosit en el tema, però ja en vem tenir prou. Portes obertes, berenar i uns blocs per rumiar i tibar una estona.

El Xevi provant un dels blocs

La Leti arribant al pas del primer bloc

El Puig al bloc del bombo

L'Imma al 5è bloc

L'Oleguer obrint els regals

La Guisla escalant

L'Oscar al pas del bloc 5

Després de l'èxit i el bon funcionament durant aquest primer any del búlder, només ens queda agraïr a la gent que va venint,i a animar als que els costa més passar, i als que encara no han passat!

SORTIDA ESPELEOLOGIA

2008-04-16T14:29:00.003+02:00

VIA FORA SE’N VA D’EXCURSIÓ

El proper dissabte 26 d’abril, tot aficionat i curiós de l’esport d’aventura està convidat a venir a fer espeleologia.

Hi ha temps per apuntar-se fins el dimarts 22 d’abril.

Totes les nostres sòcies i socis tindran el material de franc, als no socis els el facilitarem però hauran de pagar...“trincu, trincu”.

Salut i muntanya!
Club excursionista Via Fora

Casanova

2008-04-14T19:42:00.009+02:00

Doncs aquí van les fotos de la Casanova. La sortida va ser el dia 30 de març. .però m'havia despistat..

Amb el Puig provem un 6b/+ que es podria definir com de manteniment i sobretot de flanqueig constant a l'esquerra. La segona característica normalment ja em fa respecte, però aquell dia a més s'hi sumava la impressionant turtículis que m'impedia girar el cap a l'esquerra. Tot i això ho vaig intentar,però va ser bastant nul.. En canvi el Puig va provar un top-rope molt currat i abans de marxar es va animar a provar-la de primer, i va encadenar com un lolo! Abans cal dir que havia fet Mursielago fuerte al segon pegue, de tope-rope.

L'altre lolo es va embolicar amb "el mestre"; una via que es va resistir durant molts pegues..però que el pròxim dia segur que cau...

I el més profitós que faig durant el dia és provar un 6c+ (mursielago fuerte) de segona, que trec al 2n pegue, molt al límit.

Carme a "mursielago fuerte"

Roger provant "el mestre"

El Puig obrint "ull de poll"

Blocs al montseny

2008-04-11T13:44:00.006+02:00

Desde Vic ir a coger el Eix Transversal dirección Girona, y salir en Espinelves y de aquí continuar dirección Viladrau, antes de comenzar la bajada hacia Viladrau veremos un desvio a mano izquierda que indica Santa Fe del Montseny, seguir esta carretera pasando por Sant Marçal hasta llegar a Santa Fe del Montseny (Hostal Restaurante a mano izquierda), después de aquí ya veréis a la izquierda el Pantano de Santa Fe , en algunos rellanos que quedan a ambos lados de la carretera podréis aparcar, para llegar al primer sector tendréis que dirigiros hacia el pantano (10 mín) y cruzar la presa, al final de ella llegareis a un camino que se bifurca hacia la izquierda (rodeando el pantano), y otro hacia la derecha, en unos 10 mín más comenzareis a ver los primeros bloques, el más característico La Tumbona 7c (sit).

Bloc a la dreta del Simon del nord

Colors
Bloc
Bloc 00

La tumbona
L'ensaimada
El xurru
El pistaxo
El del llac

Simon del nord
Sector del llac
Placa del bosc

Tot les fotos i ressenyes són extretes del blogspot del Ferran Guerrero(rotpunktholds.blogspot.com), pel que he llegit estan preparant una petita guia de la zona. Doncs res, ja tenim més problemes a resoldre.